‘Le plaisir'

Tants anys després, Josep Maria Flotats ha tornat al TNC amb El joc de l'amor i de l'atzar, una obra de Marivaux (autor fonamental de la tradició teatral francesa que va formar-lo) sobre la sorpresa de l'amor, entès com una malaltia que altera, dins d'un joc de disfresses (pel qual els amos fan de criats i viceversa) que només subverteix aparentment l'ordre social finalment restituït, malgrat que en la primera meitat del XVIII comencessin a bufar els aires revolucionaris de les darreries d'aquell segle. El muntatge, pel qual sembla que s'hagi reciclat l'escenografia d'Elio Frigerio per La gavina, amb què el primer director del TNC s'hi va acomiadar, demostra el bon gust de Flotats, la seva capacitat per dirigir els actors, posem-hi que una mena d'antic savoir faire teatral. El cas és que el programa de mà recupera un interessant Elogi de Marivaux que Xavier Fàbregas va escriure l'any 1976 per contradir l'aplicació del concepte de marivaudage al dramaturg amb el qual va precisament associat: “Una obra delicada, insulsa, que no té altre objecte que distreure sense prendre partit.” Marivaux potser no és això, però, encara que Flotats no ho hagi pretès, la sensació de delicadesa una mica insulsa del muntatge, junt amb el regust d'un cert plaer barrejat amb un punt d'avorriment, em va dur de retorn a casa a buscar un fragment de Le plaisir du texte, de Barthes. Més o menys traduït, convidant a canviar lector per espectador, vet'ho aquí: “Text de plaer: aquell que contenta [...], que ve de la cultura sense trencar-hi i es lliga a una pràctica confortable de la lectura. Text de gaudi (si així pot traduir-se jouissance): aquell que desconforta fent trontollar els fonaments històrics, culturals, psicològics del lector, la consistència dels seus gustos, dels seus valors i records, posant en crisi la relació amb el llenguatge”. Per cert, l'amor no és jouissance, que vol domesticar-se amb el plaer? No és Plaisir d'amour, de Martini, el motiu musical recurrent del muntatge de Flotats?