Conchita

Un noi de nom Thomas ha guanyat el Festival d'Eurovisió posat en la pell de Conchita Wurst, una dona amb melena de dona i barba d'home i que canta amb veu de dona. El noi és homosexual i no vol deixar de ser home. Però com que va patir burles en la seva adolescència, ha reivindicat la llibertat i la tolerància amb aquesta barreja de concha i salsitxa. La candidata del Partit Verd Europeu, Ska Keller, ha aprofitat per dir que la victòria de la Conchita és “un símbol molt important” per demostrar què és la UE. L'apreciació és discutible. Hauria de guanyar qui canta millor, independentment que sigui gai, lesbiana, bisexual, transsexual o heterosexual. No hi hauria d'haver discriminació positiva. I tampoc sabem si en un festival que frikeja s'ha decidit que guanyi una senyora amb barba. Però, sigui com sigui, me n'alegro. Me n'alegro perquè ja va dir el geògraf Richard Florida que en les societats avançades l'actiu principal és el coneixement. Cosa per a la qual cal talent, tecnologia... i tolerància. I Florida ha fet cèlebre l'índex gai-bohemi, segons el qual, els llocs on hi ha una alta concentració d'artistes, músics, lesbianes i homosexuals, fomenten un entorn personal i professional obert i dinàmic que atrau més gent creativa, sovint immigrants, que creen o atrauen empreses i que, per tant, també atrauen capital. Per tant, ja li va bé a aquesta Europa que, segons la consultora AT Kearney, ha perdut pistonada respecte dels Estats Units en la carrera tecnològica. Ahir mateix, el doctor Josep Baselga, president de l'Associació Americana de la Investigació del Càncer, va mostrar-se “indignat” perquè les retallades en la ciència que hi ha hagut a Espanya no es poden justificar de cap manera. “És un assassinat de la ciència. Hem perdut deu anys. És un problema d'una indiferència absoluta cap a la ciència i la intel·ligència.” Ja ho veieu: calen més Conchitas i menys Marianos.