Les carrega el dimoni

L'assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó ha tornat a deixar en panoràmica evidència la incontinència digital de gent que passa per ser presumptes responsables polítics. Més enllà del cas, que demana la ració habitual de policies i psicòlegs, hi ha el profit que en trauen senyors que haurien de destacar per aquietar les aigües i no per inquietar-les. Què hauria de ser la política? El noble art d'encarrilar civilitzadament els conflictes i els problemes socials. Què ha acabat sent? Una olla de grills folls o interessats. Arran d'aquest darrer crim, un alt càrrec de les Noves Generacions del PP va fer una piulada en què carregava contra El Jueves i Mongolia. Aquesta mateixa setmana, la publicació satírica que s'edita a Barcelona havia dedicat a Isabel Carrasco una secció carregada de mala tinta. També és poca sort. Però això no els responsabilitza de res. Ni té res a veure amb el crim. N'hi ha que aprofiten totes les oportunitats, per crítiques que siguin, per abocar i escampar fantasmes personals. Per venjar-se. Sense apamar-ne conseqüències. En la mateixa línia, una regidora socialista de Villagarcía d'Arousa va escriure en el seu compte de Facebook: “No vull fer comentaris, però qui sembra vents cull tempestes.” Molt fina. Si les tempestes són tres trets, no se sap ben bé quins vents cal sembrar per entomar-los de cara. El dimoni carrega les xarxes socials i els inconscients hi disparen. En política, com en tot, qui sembra moniatos en cull a grapats. I n'hi ha massa.