Flors de maig

No crec que les dones de la Secció Femenina de la Falange, que durant tants anys havia tingut la seu a la Força 4, just dessota la revista Presència, s'haguessin ni tan sols imaginat que la seva iniciativa d'organitzar una exposició floral al Saló de Descans del Teatre Municipal l'any 1954 hagués arribat a tenir un èxit esclatant com el que ha arribat a tenir. Val a dir que els passos per arribar fins aquí no han estat gens fàcils, però l'empenta dels organitzadors, la tossuderia d'alguns visionaris i la decidida voluntat de molta gent han fet que el miracle es repeteixi any rere any. Quan la mostra va ser foragitada de Sant Pere de Galligants, amb l'argument que la flor malmetia la pedra mil·lenària, va semblar que tot se n'aniria en orris, però es va trobar Sant Domènec, on el gòtic monumental de l'església li va donar aixopluc i una cobertura de dignitat. Però les necessitats de la Universitat van ser més poderoses que l'esdeveniment floral i amb una certa commoció ciutadana es va acabar aquella tanda floral i els rams es van veure obligats a emigrar. Amb la perspectiva del temps, podem afirmar que la necessitat del trasllat va ser una sort perquè la ferma voluntat de mantenir la proposta anual de la flor a Girona va fer aguditzar l'enginy i va ser així com, en una aposta valenta, l'Ajuntament va decidir que l'aparador per a la bellesa de la flor que es marceix havia de ser necessàriament la pedra mil·lenària de Girona i que les roses, els clavells o les orquídies tindrien d'acompanyants els capitells dels Banys Àrabs, les escales de la catedral o l'interior de la Torre Gironella. En l'edició d'aquest any, crec que ha estat un encert tota la promoció que s'ha fet a Barcelona malgrat que això ens pugui comportar una allau de visitants que sigui difícil de digerir principalment els caps de setmana al carrer de la Força! També és positiva l'aposta municipal per ampliar el ventall de recintes adornables, incorporant noves propostes com ara les escales de Sant Llorenç, els soterranis de la catedral o els muntatges plens de simbolisme i imaginació. Amb satisfacció he pogut comprovar com el comerç gironí ha abandonat finalment els seus inicials recels i s'ha sumat amb empenta i decisió a aquest projecte col·lectiu de gironisme militant. Aquest diumenge vinent es clausurarà aquesta nova edició de l'exposició hereva d'aquella iniciativa d'unes dones de Falange. Han passat més de seixanta anys, però aquelles flors de maig han florit i han arrelat amb la companyia de les pedres i la gent d'una Girona viva.