Va de ‘retro'

La moda retro mana al 2014. Com a mínim això és el que ens diuen els entesos, que posen com a exemples d'aquest retorn al passat l'auge del vinil, la reaparició massiva de la barba i dels pentinats tipus Rita Hayworth o el fet que les camises amb quadres escocesos (ves per on) tornin a ser políticament correctes. Fins i tot, està previst que abans que acabi l'any les inefables Tortugues Ninja siguin protagonistes d'una nova pel·lícula que reblarà el clau d'aquesta mirada cap enrere.

En aquest ambient una mica vintage, de regrés de coses que ja crèiem més que oblidades, no ens han d'estranyar les recents reaparicions de Felipe González. Com si fos el Robert Mitchum de Retorn al passat, l'antic president espanyol ha llançat ara la proposta d'un govern de concentració nacional entre el PP i el PSOE per fer front, sense acabar-ho de dir, al repte català.

González ja va afirmar fa unes setmanes que estava molt preocupat pel futur dels ciutadans del nostre país. De tant que ens estima no ens vol deixar votar, no fos cas que ens equivoquéssim i prenguéssim mal. Ens estima tant com als sahrauís expulsats pel Marroc de les seves cases i refugiats als camps de Tindouf, a Algèria, des de fa prop de 40 anys. A ells, l'any 1976, els va dedicar aquestes paraules: “ [...] la major part del poble espanyol, la més noble, és solidària amb la vostra lluita [...] Sabem que la vostra experiència és haver rebut moltes promeses mai complertes. No vull prometre res, sinó comprometre'm amb vosaltres amb la història. El nostre partit estarà amb vosaltres fins a la victòria final”.

Quan sis anys després el camarada Isidoro va arribar al poder, aquestes paraules ja se les havia endut el siroco, el vent del desert. I així fins avui: els refugiats sahrauís, abandonats per l'antiga metròpoli, segueixen malvivint en una de les zones més inhòspites del planeta, mentre Felipe González continua fent punts per convertir-se en un dels hipòcrites més grans de la història d'Espanya.