Secessió federalista

Unes eleccions són sempre una interpel·lació a la ciutadania, que ha de triar quina representació política vol en funció del model social que desitja. I la majoria s'imposa, amb respecte a les minories. Davant la cita electoral al Parlament Europeu és bo plantejar-se aquesta reflexió. Diumenge se'ns pregunta quina Europa volem i nosaltres decidirem els nostres representants, que en aquest cas tenen més de compromissaris que de diputats. No podem garantir que el resultat sigui la nostra opció, però sí que expressarà les nostres conviccions. I això toca fer-ho des del context que cada ciutadà viu. Per això resulta intel·lectualment inacceptable intentar fer creure a un català o catalana que ha de votar a Europa sense tenir en compte què passa al seu país. Catalunya és Europa i el projecte dels catalans és un tema català. Per això es tracta en els debats europeus, ben al contrari del que passa en l'insípid cara a cara espanyol. Els catalans han d'analitzar què passa amb la seva llengua, cultura, economia, amb la redistribució de la riquesa, amb l'estat del benestar, amb el seu dret a decidir, etc. Perquè és la manera de triar uns representants que no canviaran Europa però que representaran el projecte de la majoria social de Catalunya sobre quina Europa voldrien els catalans. Diumenge es vota quina Europa volem, però també com volem estar-hi. I m'atreveixo a dir que aquesta majoria social aposta per un estat propi per a Catalunya i per un projecte federal per a Europa. Sí, independentisme federalista. Només l'unionisme espanyolista entén independentisme i federalisme com a conceptes antitètics! El sobiranisme català és federalista, sens dubte. Federalisme europeu front aquells que només entenen aquest concepte polític mirant-se el melic centralista. I, si no, llegiu les Conclusions i recomanacions adoptades al míting inaugural del Consell Internacional del Moviment Europeu de Brussel·les, del 1949, o la Carta Federalista de Montreux, del 1964.