Picor

Quan a casa s'ha sabut la intenció del govern espanyol de fer tancar la meitat de l'espai televisiu públic català amb la justificació que cal més lloc per al 4G, ens hem quedat sense alè. Però, per què? A sobre! Quina barra! Però, què més volen? Els més incauts preguntaven si realment ho poden fer... I sí que ho poden fer. Ja hi estan treballant. Malament. Ells solen treballar sempre contra Catalunya. Parlen del 4G i dels múltiplexs i de l'espectre radioelèctric, però se'ls veu el llautó; de fet, l'excusa és perfecta, tot el que sigui menys català, menys identitat, menys llibertat, tot el que sigui imposar, perjudicar-nos, capolar-nos, els va com l'anell al dit. Viuen per anar-nos asfixiant, i fa temps que ens comença a faltar l'aire.

La solució al problema és tècnica, de reordenació de l'espectre per encabir-hi el 4G i que alhora hi càpiga tota l'oferta televisiva. Només caldria, es veu, sintonitzar de nou les cadenes a la tele, cosa que a casa fa sempre el meu marit, armant-se de valor. Però la pregunta és: hi haurà voluntat política per fer-ho? Ho voldran fer? I no s'ha de ser gaire eixerit per pensar que no, que no ho voldran, i que altre cop viurem un temps d'incertesa, d'alerta –ja comencem a estar-hi acostumats–, aguantant-nos per un fil, amb l'ai al cor, esperant una sentència, una execució, defensant amb dents i ungles la nostra televisió pública, que és un referent de qualitat i identitat.

Però bé hi podem fer alguna cosa, oi? Doncs sí: armar-nos de raó. Primer, votar massivament diumenge. Les urnes han de petar de plenes, sobreeixir les paperetes, haver-hi cua als col·legis electorals. Hem de sorprendre l'enemic, atacar-lo amb milers de vots, deixar-lo KO d'un cop de participació massiva. Europa dirà: mira, aquests catalans van seriosament, es veu molt clar que volen ser un nou estat independent. I el 9-N –que és a tocar– estaran tots pendents de què fem nosaltres, els demòcrates, i què fan els altres, a qui la democràcia fa molta picor.