Medicaments només per als rics?

L'Organització Mundial de la Salut informa que més d'un milió de persones al món moren cada any per malària. Per què, doncs, no hi ha una mobilització de la comunitat sanitària i civil, com la que ha generat la pandèmia de la grip nova? Que potser no totes les morts de persones són iguals? A primer cop d'ull, sembla que la mobilització només es dóna quan hi ha un interès econòmic al darrere o quan afecta el primer món... perquè ja ho sabem, no tota la població mundial és capaç de generar els mateixos beneficis.

Es fa difícil entendre que ni els estats ni les indústries farmacèutiques dediquin prou recursos a la investigació de fàrmacs per a aquelles malalties que afecten milions de persones. Però és clar, aquest enorme sector de població mundial viu als països empobrits. Tampoc no som capaços d'investigar i fabricar les dosis necessàries de vacuna per prevenir la malària, però sí que ho som, i en temps rècord, per proveir-nos de la vacuna de la grip nova.

Es fa difícil entendre com tots plegats no lluitem per canviar les patents que tenen les indústries farmacèutiques sobre els medicaments i que fan que fàrmacs com els antiretrovirals hagin estat inaccessibles per a moltes persones pel seu cost tan elevat. O que el famós Tamiflu (actualment un dels dos fàrmacs amb què es tracta la grip nova) tingui una patent fins a l'any 2016 i no pugui ser fabricat de manera massiva com a genèric arreu del món.

Darrerament, però, hi ha hagut certes iniciatives o propostes per intentar canviar la situació. L'any 2007 l'Índia va plantar cara als lobbies farmacèutics i va continuar fabricant medicaments antiretrovirals genèrics. No fa gaire, la comissària europea de la Competència, Neelie Kroes, va anunciar l'obertura d'una investigació a diverses empreses farmacèutiques pel retard i el bloqueig a la comercialització de medicaments genèrics que podrien haver generat pèrdues d'entorn els 3.000 milions d'euros als sistemes de salut europeus.

El professor de filosofia i relacions internacionals Thomas Pogge ha desenvolupat una teoria sobre un nou sistema de patents farmacèutiques, el FRIS, que es basa en el fet que els preus dels fàrmacs serien determinats segons l'eficàcia d'aquests i l'impacte en la salut que aquests produïssin, i no només segons la innovació. Són potser els primers passos cap a entendre la salut com un dret humà universal o haurem de continuar donant dades tan esgarrifoses?