Queda molta feina per fer

ue ningú no s'adormi ara, malgrat els bons resultats aconseguits pel dret a decidir fa una setmana. Ho advertia la mateixa ANC en boca del seu vicepresident, Jaume Marfany: “Passada la nit electoral, que res no ens distregui del nostre únic objectiu. Hi ha mota feina a fer i queden poc més de cinc mesos!” Cinc mesos per arribar a la consulta, amb la Diada Nacional pel mig, per posar el motor del #sísí ben revolucionat.

Per això és important continuar el treball de base que fan cada setmana centenars de milers de voluntaris arreu del país, des de les territorials i les diferents sectorials de l'ANC, amb un munt d'actes on el contacte amb els ciutadans va fent forat amb vista a convèncer molts indecisos per la votació crucial del 9 de novembre. Un gran exercici de democràcia que els resultats d'aquest diumenge avalen, sobretot, davant l'opinió pública internacional. Només cal veure alguns dels articles que han aparegut aquests dies, com el del Financial Times, que constaten les grans diferències entre el mapa electoral de Catalunya i el de la resta de l'Estat.

Tot i aquest optimisme, però, les eleccions de diumenge deixen unes quantes ombres de dubte sobretot pel que fa a un clar suport a la independència. Primer, la baixa participació. Van anar a votar tots els possibles votants sobiranistes? Hi eren tots els de la Via Catalana o aquest cop molts d'ells es van quedar a casa? En segon lloc, podem considerar votants sobiranistes –i, conseqüentment, un possible suport al #sísí en la consulta del 9-N– tots aquells que van votar ERC, CiU i ICV, que van sumar el 55,8% dels sufragis? Segur que no, perquè, tant entre els democratacristians com entre els ecosocialistes, hi ha sectors que són pel dret a decidir però no pas per la independència. El mateix passa segur amb els votants de Podem (un 4,6% diumenge) i entre els poc més de catorze mil que van optar pels valencians de Compromís i pels bascos de Bildu. Més dubtes. Què van fer els votants de la CUP? Es van abstenir o es van repartir entre republicans, ecosocialistes, Podem i els seus amics bascos? De tot plegat sí que es pot deduir que l'aposta pel dret a decidir és ben clara, però no tant que el #sísí pogués assolir un resultat inapel·lable. D'aquí la molta feina que queda.

Q