D'ous i de gallines

A Cuba diuen que les guaguas i els camellos –tal com anomenen els autobusos segons el tipus– semblen la pel·lícula del dissabte: plens de crims, sexe i violència. “No tinguis por que passi aquí –em deia ahir el meu millor amic–, i no pas perquè el nostre temperament sigui més retret que el caribeny o que les retallades no hagin fet encara tant de mal com mig segle de castrisme, sinó perquè, a Girona, quan necessites un autobús és probable que no el trobis.” Vaig pensar que exagerava. “Ara mateix –em deia- és més fàcil anar a dinar a Londres o París i tornar a sopar a casa que no pas fer un trajecte interurbà de deu o vint quilòmetres.” Es veu que fa dos diumenges l'excés de confiança va fer tornar l'home a casa seva, a Cassà de la Selva, en taxi. Coneixedor dels horaris feiners dels autobusos, no va tenir en compte que els caps de setmana variaven. Ans al contrari, va pensar que, coincidint amb Girona, Temps de Flors, amb els carrers botits de gent, cues als restaurants i el Barri Vell florit, qualsevol variació havia de significar més serveis. A un quart de nou del vespre (hora del penúltim autobús feiner) va decidir d'esperar l'últim, a un quart de deu. “Ja és prou curiós que, després de mantenir una freqüència de trenta minuts tot el dia, a l'hora de tornar a casa, entre el penúltim i l'últim autobús hi ha un salt d'una hora –em deia l'amic, compungit–, però és que diumenge vaig quedar amb un pam de nas perquè el penúltim va ser l'últim.” Li vaig recriminar que no consultés els horaris. “Home, si Renfe té 14 trens Avant diaris que enllacen Girona i Barcelona en 37 minuts i encara en feia vuit d'especials per Temps de Flors, com podia imaginar que jo no tindria autobús? Que no ens recomanen que viatgem en transport públic, sobretot en dies com aquests? Accepto que l'autobús necessiti mitja hora per fer 14 quilòmetres, però que sigui més fàcil anar a Girona des de Barcelona! És que ni amb els horaris diaris una persona pot anar al cine o al teatre a Girona amb transport públic, no ho veus?” “Però Temps de Flors ja ha passat, és un cop l'any...” “No hi fa res, un altre dia serà una altra cosa.” No hi vaig insistir perquè aquest meu amic s'ho pren tot a la valenta i vaig considerar la possibilitat que les autoritats del transport ja sàpiguen que els serveis que reclama no tindrien prou demanda. Gairebé diria que em va endevinar el pensament perquè, de cop, em va mirar als ulls i em va dir: “Sí, sí, però què va ser primer, l'ou o la gallina?”