La columna
Sí que es pot
és només un episodi de com sobreviure a la tergiversació mediàtica permanent de la nostra realitat
Ara ja puc dir que la décima –en cursiva perquè està escrit en espanyol– no m'ha afectat quasi gens després d'aquell regirament de tripes cada vegada que sentia els esclats de joia dels madridistes que sortien de l'armari. Què hi farem! També són fills de Déu i de la Moreneta, però no estan sols, tenen al darrere la maquinària mediàtica espanyola que fa del Madrid una causa nacional –també en cursiva– propensa al triomfalisme de l'imperi i al trágala –en cursiva, és clar–. Jo temia més el bombardeig posterior de la décima que l'instant mateix de produir-se, però me n'he sortit prou bé.
Coincideixo amb altres víctimes que es pot sobreviure a la décima si et saltes les pàgines esportives dels diaris, si canvies bruscament l'emissora o la cadena quan els butlletins informatius s'acosten al tema crític, si et vetes a tu mateix les tertúlies de mitjanit, si evites les males companyies que es llepen les ferides futbolístiques en comandita, si et distreus amb documentals sobre els colibrís i llegeixes novel·les d'Agatha Christie per apartar del cap els mals pensaments, si ets capaç d'anar-te'n de manera brusca quan algú del teu voltant tracta l'assumpte tabú o el voreja, si t'estàs d'entrar a determinats bars i d'anar a cal barber… Qui ha tingut la força de voluntat de fer tot això, n'ha sortit força indemne.
Els nostres mitjans cometen els mateixos excessos amb una barcelonitis rampant quan el Barça aconsegueix un títol, però un madridista d'aquí té més punts de fuga. La televisió en català és una franja petita de
l'asimètric espai televisiu espanyol. Actualment la cadena més vista a Catalunya és Antena 3, seguida de prop per TV3 i, a continuació, TVE1, la Cuatro i la Sexta. Sobreviure a la décima és només un episodi de com sobreviure a la tergiversació mediàtica permanent de la nostra realitat i que és, ai las, la que perceben molts catalans des del menjador de casa seva.