Cat escaldat, aigua tèbia tem
Predicant en el desert
Uns dies abans de la celebració de les eleccions europees, el president del Cercle d'Economia, Anton Costas, demanava públicament “que el secessionisme català no vagi als extrems”.
Costas va donar suport explícit als promotors de la tercera via. A fi i efecte d'escenificar la seva posició política, el president del Cercle d'Economia anunciava que participaria en una taula rodona amb Alfredo Pérez Rubalcaba i Josep Antoni Duran i Lleida. Com que Pérez Rubalcaba ha passat a millor vida, políticament parlant, caldrà veure amb qui es reunirà Costas.
La desaparició de l'interlocutor de la banda espanyola escenifica, per enèsima vegada, que els promotors de l'acord Catalunya-Espanya no entenen que la situació política catalana ja no és la del peix al cove. Com tampoc entenen que a Espanya no hi ha interlocutors.
El president del Cercle d'Economia no té present que, tot i la patacada electoral, el PP governa a Espanya i a Mariano Rajoy no li entra al cap acceptar la celebració d'una consulta a Catalunya, cosa que sí que defensa Duran i Lleida. Deia Rajoy en seu parlamentària fa un mes: “És veritat que la democràcia no s'entén sense les urnes. Però no n'hi ha prou. Perquè un acte sigui democràtic ha de respectar la llei.” La consulta, diu, no la respecta.
Com deia Aristòtil:
“Alguns creuen que per ser amics n'hi ha prou volent-ho, com si per estar sa n'hi hagués prou desitjant la salut”
El joc de les balances trucades
Montoro diu que farà públiques les balances fiscals abans de l'estiu. Havien de veure la llum a principi d'any, però el govern del PP les va guardar en un calaix per la proximitat de les europees.
Des de Catalunya es dóna per fet que les balances s'ajustaran de manera que es pugui eliminar l'argument de l'espoli fiscal. El PP vol demostrar que és fals que Espanya ens roba. Pel que s'ha filtrat, l'espoli passa dels 16.000 milions a uns pírrics 1.500 milions. Aquesta xifra desmuntaria l'informe de la Generalitat del 2013, en què s'acusava l'Estat de deure a Catalunya 9.375 milions d'euros.
Res del que faci o digui el govern del PP en relació amb Catalunya és creïble. Els governs espanyols han fet servir les balances fiscals com els ha convingut i les han fet públiques quan els ho ha semblat oportú, no quan volia Catalunya. A principi de l'any 2008, Rodríguez Zapatero prometia que les balances es farien públiques abans de dos mesos. Al juny encara estaven amagades, per bé que els càlculs estaven fets.
Com deia Mahatma Gandhi:
“Es pot confiar en les promeses de la gent sobre qualsevol cosa, excepte si es tracta de diners”
