“Neandertalitis”

No sé si vostès estan indignats perquè un 95% de les empreses de l'Íbex tinguin societats en paradisos fiscals. O perquè una pila d'exgovernants ocupin lucratives cadires en consells d'administració de grans empreses. O perquè l'Estat hagi abocat 100.000 milions dels ciutadans a rescatar bancs amb sous de sis xifres i plans de pensions de set i vuit xifres per als seus gestors, a costa de retallar partides de pensions, sanitat, educació, atur, dependència o I+D+R. No s'escalfen quan veuen els saquejadors del Palau passejar-se lliurement i que la primera sentència que els cau tampoc els porta a la garjola? O que als gestors de Caixa Penedès se'ls concedeixi la mateixa llibertat a canvi de declarar-se culpables –de robar?, estafar?, malversar?– i tornar els calés?

El dia a dia és una font inesgotable d'indignació, petita i gran. Per exemple, quan veus l'àrea blava, verda o multicolor, que havia de ser només per al centre de la ciutat, estesa arreu per recaptar més. O quan la T-10 puja un 70% i el bitllet senzill, un 100% en deu anys, mentre que l'empresa (TMB) te centenars d'alts càrrecs d'entre 90.000 i 100.000 euros a l'any. O quan pagues un peatge en plena caravana. O quan el govern del PP construeix un corredor europeu (el mediterrani) amb ample de via ibèric. O quan amenaça de nou amb endur-se l'aigua i deixar el delta de l'Ebre sota mínims. O quan ataquen el català a les Illes, al País Valencià i a Catalunya a través de l'escola o de la TV pública. O quan una cort de ministres i polítics que presumeixen de demòcrates neguen una consulta al poble català...

No pararíem, perquè motius per indignar-nos n'hi ha a cabassos, però ni vostès ni jo no sortirem a cremar, destrossar o llançar còctels molotov, oi que no? Deu ser que no som dèspotes, ni estem atacats de neandertalitis.