ombres d'agost
Les germanes dels Kennedy
Des de fa dos dies, arran de la mort de Ted Kennedy, els mitjans van recordant l'esdevenir d'una família nord-americana de la qual el senador recentment traspassat n'era el darrer representant en l'esfera política, on, es remarca, va mostrar una sensibilitat social pels més desfavorits que, reflectida en la seva tasca legislativa, el distingeix en un país del campi qui pugui. El cas és que Edward Kennedy era el més petit dels nou fills de Joseph P. Kennedy i Rose Fitzgerald Kennedy. I l'últim fill que va dedicar-se a la política amb la particularitat afegida d'haver arribat a vell, cosa que no van aconseguir dos dels seus germans més grans, John i Robert, dels quals no caldria recordar que van morir assassinats configurant la llegenda d'una família tan poderosa i glamurosa com perseguida per la maledicció. John, l'assassinat del qual a Dallas va ser filmat per atzar pel cineasta amateur Abraham Zapruder (quantes filmacions n'hi hauria ara?) amb el resultat d'unes imatges que inauguren el cinema gore amb el cap del president que esclata per l'impacte d'una bala, no va ser el primer dels germans Kennedy que va morir de manera prematura i violenta: Joe, el més gran, ho va fer el 1944, quan només tenia 29 anys, mentre pilotava un avió durant la II Guerra Mundial. Els cinc fills restants són dones. No s'han dedicat a la política. No han adquirit la fama de sobretot tres dels seus germans. Són les germanes dels Kennedy. Però en elles també hi ha ombres i tragèdia. La més gran, Rosemary, va passar més de 60 anys en centres de salut mental després que se li efectués una lobotomia, una de les pràctiques més salvatges de la història de la medicina. Una de les seves germanes, Eunice, va dedicar-li una part important de la seva vida, a més de ser una de les fundadores dels Special Olympics. Una altra germana, Kathleen, també va morir jove a conseqüència d'un accident aeri als Alps francesos l'any 1948. D'una altra, Patricia, diuen que va ser víctima d'un matrimoni desastrós amb l'actor Peter Lawford. En queda una de viva, Jean Anne, la germana petita. Quasi una dona anònima.