LA GALERIA
Llagosterix al cor
i del pla de Ridaura a la riera Verneda, amb 76,61 km² que donen molt de joc
Tots tenim un origen, unes arrels que, a uns més que altres, ens tenen lligats com un cordó umbilical per sempre més. Em passa amb Llagostera. Fa trenta anys que no hi visc, però cada vegada em sento més llagosterenc. Suposo que són cicles de la vida. Va arribar un punt que el poble se'm feia petit i necessitava ampliar els horitzons: “Fes la volta al món i torna al Born”, diuen. I a mi el retorn em va portar a la Girona dels vuitanta, que es recuperava de la grisor dipositada des d'abans del franquisme. El sentit de pertinença no l'he perdut mai, però es va revifar amb el govern de l'Entesa i la lluita contra la línia d'alta tensió. Per un temps, tothom volia ser de Llagosterix, emuladors dels famosos irreductibles de la Gàl·lia. Es perden batalles, es perden majories, es canvia el govern, però el sentiment d'arrelament continua amb més força que mai. Aquest cap de setmana és la festa major, i un motiu afegit per visitar la vila és el nou centre d'interpretació, situat a Can Caciques, una petita casa del segle XVI que va créixer al voltant de la torre Gemma, que formava part de la muralla. Can Caciques es troba al carrer Olivareta, conegut popularment com Reremur, una de les zones històricament més desemparades del poble i que, amb la reforma que es va fer fa uns anys de tot el nucli antic, ha canviat com de la nit al dia. El centre explica d'una manera molt eficaç els orígens des del paleolític a l'actualitat, i l'economia, durant molts anys estretament lligada a la terra i el bosc. Llagostera s'estén des de les Gavarres fins a les Cadiretes, i des del pla de Ridaura fins a la riera Verneda, amb 76,61 km² que donen molt de joc. Als tombants del segle XIX, Llagostera havia estat una potència en la indústria surera al costat de Sant Feliu, Palafrugell i Cassà, però no es va afrontar la industrialització amb prou decisió i el sector va anar perdent pistonada fins avui, quan no en queda cap fàbrica. A Can Caciques se'n poden veure eines, i també les d'altres oficis derivats del bosc com ara els d'escloper, cisteller o fabricant de pipes. Menció especial mereix l'exposició dels motors Jacob, patentats els anys vint al taller de Miquel Casadevall, tot un personatge, a qui també s'atribueix la primera ràdio que es va escoltar a Llagostera. El Jacob és un motor d'explosió horitzontal que funcionava amb benzina o petroli,
i que servia per pouar aigua o fer d'alternador.