Una empenta reial

Quan encara celebràvem els resultats de les eleccions europees, que van confirmar una majoria sòlida a favor del dret a decidir, vam rebre un regal del cel absolutament inesperat: l'abdicació del rei.

Confesso que durant els primer minuts vaig patir una mica pels efectes de distracció i de simpatia que els fets podien arribar a despertar a Catalunya, però els mateixos protagonistes es van encarregar de dissipar tots els dubtes i deixar clar que tot plegat resultarà en un impuls definitiu per al procés català cap a la independència.

El pacte excloent PPSOE per a la successió exprés posa de manifest que la voluntat de canvi a Espanya pel que fa al model d'Estat és nul·la. Les esperances vanguardistes sobre un nou rei que fes efectiva la tercera via van ser anorreades per les primers paraules de Felip: “Espanya és una nació unida en les seves arrels mil·lenàries.” Res a fer. Girem full i seguim amb el camí traçat. Per completar el quadre, tot plegat ha servit per aclarir d'una vegada per totes el compromís del partit que governa Catalunya amb el procés. Qui hauria apostat un ral, fa pocs mesos, que veuríem una CiU liderada per Duran i Lleida a Madrid, desconnectant d'Espanya d'una manera tan rotunda? La famosa “responsabilitat” de CiU en temes d'Estat, sempre descomptada i mai recompensada pels diferents governs espanyols, ha passat a la història. Gràcies, Joan Carles.