Les dues incògnites

Ahir El Periódico va publicar un secret de domini públic. Una exclusiva compartida. Fa mesos que mig Barcelona sent a parlar de la gran maniobra de Josep Antoni Duran i Lleida. “La deslleialtat d'en Duran”, com en diuen els convergents més dolguts. El líder d'Unió sospesa de fa temps el moment en què saltarà del vaixell convergent. Duran es debat entre dues opcions. Deixar-ho tot, deixar la política, o liderar una opció política “catalanista i moderada, que recuperi la centralitat que Convergència ha abandonat”. El moment ideal per fer el salt, si el fa, seria immediatament abans o després de la consulta. Immediatament abans, si es fa, la consulta, perquè Duran demanarà el “sí-no”. Després, si no es fa, perquè Duran rebutja convocar eleccions plebiscitàries. Hi ha sectors influents, molt influents, a Barcelona i a Madrid, que fan costat al líder d'Unió. Que li han demanat –més encara, que li han exigit– que faci el pas avant. Però ell encara dubta. Sap que, tal com ha anat tot, ja no podrà liderar cap llista electoral de CiU. L'electorat convergent castigaria amb contundència la llista. Molts votants “de sempre” es decantarien per Esquerra. “La centralitat” no és la que era. S'ha mogut. No se sap fins a quin punt de manera irreversible. I això el fa dubtar. La primera incògnita, doncs, és Duran mateix, que sempre ha estat imprevisible. La segona és que tot plegat depèn també en darrera instància de la proposta de Mariano Rajoy. Sense proposta, no hi ha “via Duran”. I Rajoy també dubta.