La consulta, l'Estat i el poble català

n subtítol en el cicle Parlem de la independència de Catalunya que, al llarg d'aquest mes de juny, organitza l'ANC de Bescanó, al Gironès, demana: “Que no t'amoïni la independència”. Diríem, però, que els assistents a la conversa d'ara fa uns dies entre els juristes Xavier Arbós i Xavier Bernadí sobre Dret i legitimitat en van sortir més aviat preocupats de l'acte. Entre altres coses, perquè els dos experts van coincidir a concloure, després d'exposar-ne detalladament els pros i els contres, que és molt complicat, legalment parlant, que la consulta prevista per al pròxim 9 de novembre es pugui arribar a celebrar. Els dos juristes van voler deixar clar d'entrada que estaven a favor de la consulta i tot seguit van detallar totes les escletxes que la llei –la Constitució i la de consultes catalana– deixa obertes perquè aquesta es faci. Van voler remarcar, però –l'un, Xavier Arbós, des d'un punt de vista contrari a la independència, i l'altre, Xavier Bernadí, favorable a ella–, que només la política, i els polítics, poden fer realitat aquestes possibilitats. No sense constatar el fet que el govern espanyol –que és qui, ara mateix, hauria de contribuir a eixamplar les escletxes– no té cap voluntat de fer-ho. Davant aquest immobilisme, van concloure, fer una consulta amb garanties –i, sobretot, va voler remarcar Arbós, amb credibilitat democràtica davant la comunitat internacional– s'entreveu molt difícil. Llavors, quina és l'alternativa?, van preguntar des del públic. Primer, mostrar al món que l'Estat no deixa votar als catalans i, en segon lloc, convocar unes eleccions plebiscitàries –que Arbós ja va dir que no li agradaven– i, tot seguit, si s'aconsegueix una àmplia majoria, proclamar la independència, decisió que caldria referendar de nou a les urnes. Un calendari molt complicat per als mesos que vénen que, com van constatar els dos juristes, caldrà que la política gestioni molt bé. I el poble no hi pinta res?, van preguntar de nou des de la platea. La pregunta va quedar en l'aire, però és evident que sí que hi té molt a dir. Pressionant, mobilitzant-se, organitzant-se, fent veure, justament als polítics, que cal que els escoltin. I, és clar, recordant-los la frase d'Abraham Lincoln en el sentit que “el govern és el del poble, pel poble i per al poble”.

U