Els amants del futbol contra el futbol
Al Baixnho Romário tothom el coneix a Barcelona i a mig món per aquella gloriosa cua de vaca contra el Real Madrid el dia del cinc a zero. Un dels gols més recordats de l'imaginari blaugrana.
Romário da Sousa, però, és ara diputat al Parlament del Brasil pel Partit Socialista. I ha esdevingut un dels màxims crítics amb la celebració de la copa del món al seu país. Per la despesa el govern reconeix una quantitat de vuit milions d'euros per les circumstàncies que han envoltat el campionat. La construcció dels estadis s'ha fet, però la promesa de millora del transport públic a les ciutats en la majoria dels casos, no. El mateix dia de la inauguració, les seues declaracions eren contundents: “El campionat és una vergonya per a la nació.”
Precisament, el principal problema per a l'organització té el seu origen en el transport. Quan l'empresa municipal de transports de Sao Paulo va anunciar que el bitllet passava de costar tres reals a costar-ne tres amb vint es va desencadenar una autèntica campanya de sabotatge al mundial dirigida pel Movemento Passe Livre. Ningú no sospitava que un país amant del futbol com és el Brasil pogués insubordinar-se contra el futbol. De tal manera que la mateixa presidenta ha hagut de fer concessions per calmar els ànims.
Ànims especialment caldejats per l'actuació de la policia, especialment de la policia militar. La repressió dels manifestants al carrer ha estat dura. La policia brasilera té fama de ser, de fet, la més dura d'Amèrica. I si bé és veritat que en algunes manifestacions els que protestaven no es quedaven tampoc enrere, sí que cal dir que algunes actuacions seues en comptes de solucionar els problemes els van escalfar molt més.
Especialment arran de l'assassinat mai no aclarit d'Amarildo da Solza, un líder veïnal de la favela de Rocinha que va desaparèixer després de ser detingut i del qual no s'ha sabut mai més res.
En el fons, però, tot plegat és el reflex d'una societat profundament injusta. El Brasil és la setena economia del món amb uns creixements espectaculars, del cinc per cent. És un dels líders entre els BRIC, els nous països emergents. Però al mateix temps el salari base és de l'equivalent a 239 euros i una de cada quatre famílies viu en la pobresa. La tensió que un gran espectacle com el mundial podia generar és cert que ha agafat per sorpresa a molts, però podria ser previsible. Ara tot depèn del baló. Si el Brasil guanya el mundial tothom dóna per segur que la presidenta Dilma guanyarà amb facilitat les eleccions previstes per a l'octubre. Si no guanya, però, la frustració esportiva es podria sumar a la frustració social i política. I aleshores ningú no sap què pot passar amb aquest país ple de futbolistes i acostumat a guanyar.
