Keep calm
Desobeir
La manifestació d'ahir va ser la mobilització més gran que s'ha fet mai a favor del català a l'escola. Però també va ser una mobilització a favor del dret a decidir quin model educatiu volem per al nostre país.
La llei d'educació de Catalunya del 2009, la LEC, es va fer amb un gran consens del professorat, col·lectius de pares, alumnes, pedagogs, representants d'escoles públiques, concertades, religioses i que va rebre suport del govern i bona part de l'oposició. Va ser una feina ingent que ens va portar a construir, entre tots, un model educatiu propi i a blindar el model d'immersió lingüística que ha permès mantenir la cohesió social d'aquest país durant més de trenta anys. Per això és extremadament greu que ara se'ns imposi un model educatiu forà, dissenyat en un despatx a 600 quilòmetres de distància i sense buscar el consens amb cap dels col·lectius implicats. I encara és més greu si tenim en compte que qui ens l'imposa és un partit que a Catalunya representa el 9,8 per cent de la ciutadania; aquest és el suport que el PP va treure en les passades eleccions.
Durant anys ens han laminat competències, ens han impugnat lleis, ens han espoliat 15.000 milions d'euros anuals, fins i tot han declarat inconstitucionals declaracions del Parlament, i ho hem aguantat tot. Però la immersió lingüística és una línia vermella. I aquest és el missatge de les cent mil persones que ahir van sortir al carrer: l'escola catalana no es toca.
Ara per ara només ens queda una sortida: desobediència a la llei Wert. Ho demanaven a l'uníson mestres, pares, alumnes de totes les edats
en un gest de dignitat que ha d'esperonar el govern de la Generalitat a plantar-se i a negar-se amb contundència a aplicar la Lomqe al setembre. Aquesta ha de ser la solució a curt termini, perquè de solució a
llarg termini i definitiva només n'hi ha una, i és que el 9 de novembre decidim, per fi, tenir un estat propi.