A la tres
10.000 més 1
a mida de la monarquia”
Des que el rei Joan Carles va anunciar que abdicava en favor del seu fill es va girar un problema per al govern espanyol, donat que el monarca perdria la inviolabilitat que li confereix la Constitució. S'estava davant d'una situació no prevista per la llei i calia trobar-hi una solució que esmenés aquesta problemàtica, ja que no es podia deixar el rei desprotegit, i que hagués de respondre davant la justícia com el més comú dels mortals. Finalment, el PP ha trobat la manera de fer-ho i demà està previst que el Consell de Ministres tramiti una esmena a una llei que ara està en tràmit, que toca d'esquitllada la llei del poder judicial, per atorgar al monarca de manera urgent l'aforament total, tant en l'àmbit civil com en el penal, i que abraça la seva vida privada. Engreixarà així la llista de 10.000 persones aforades que hi ha a l'Estat espanyol, de les quals unes 2.300 són polítics, una llista que fa pujar els colors a qualsevol si la comparem amb els països veïns. A Alemanya i el Regne Unit aquesta figura no existeix, a Portugal i Itàlia l'únic aforat és el president de la República i a França només ho són el president de la República i el govern. Al Regne d'Espanya, una vegada més, es farà una llei a mida de la monarquia, amb uns privilegis que mai ha tingut ningú en democràcia. Però no perdem de vista que del privilegi de l'aforament en gaudeixen diputats, senadors, jutges i fiscals, una figura que els assegura un tracte diferent davant la justícia, ja que no són jutjats pels mateixos tribunals que un ciutadà comú.
L'aforament és una mostra més de la immaduresa de la nostra classe política i, no ens enganyem, també de la societat. Els uns es blinden, i alguns se n'aprofiten, i molt, davant la tradició litigadora dels altres. I els uns i els altres treuen profit d'una administració de justícia que si té alguna virtut no és la de la diligència. I en aquesta tessitura anem sumant aforats. Si cal per la via d'urgència.