La pressa

Tot i que la monarquia és una institució tronada, arnada i antiquada, déu n'hi do de la capacitat per adaptar-se als nous temps. I no ho dic pels aires de transparència que vol instal·lar el nou monarca. Només entrar a Twitter, la Casa Reial espanyola s'ha apropiat l'etiqueta del #tenim pressa que fins ara era patrimoni sobiranista. En quinze dies han resolt la “guerra” domèstica de successió. Res a veure amb la de fa 300 anys. Aleshores la disputa era entre àustries i borbons, i ara tot queda a casa. De pare a fill, i de pressa no fos cas que el debat monarquia o república fes forat. No fos cas que el resultat de les europees es repetís en unes generals i no quadressin els números. Ritme vertiginós perquè Congrés i Senat aprovessin l'abdicació, i perquè Felip VI fos proclamat seguint la tradició castellana, i no coronat com feien els monarques de Catalunya i Aragó. I pressa per protegir jurídicament el rei Joan Carles. Perquè després diguin que el debat sobiranista a Catalunya és massa accelerat, i que fixar l'objectiu d'una consulta el 9 de novembre furta, amaga el debat de fons, i que no es pot prendre una decisió tan transcendental en poc temps. Potser la mateixa idea del Tricentenari ha acabat de donar l'empenta al traspàs. No voleu Felip V? Doncs aquí teniu el VI. No han respectat ni el bicentenari del naixement del Prim. És clar que en aquest cas com que va dir allò de Borbons mai més, encara tindria sentit. Qui també ha fet els deures a Madrid ha estat Ana Botella, potser amenaçada pel títol de Lope de Vega El mejor alcalde el rey: ha decorat la ciutat amb unes piràmides de flors i les banderes més grans que ha trobat. Però en canvi la pressa ha fet que els recordatoris de la proclamació fossin escassos i poc variats. Dos models d'imant de nevera i un just parament de culleretes, platets i didals. Les botigues de souvenirs són les que estan més empipades amb la proclamació exprés. La pressa no ho ha resolt tot.