De més verdes en maduren

“Es pot saber de què ens ve aquesta mania amb els reis? S'ha adonat que deu ser a Girona on troben més mala maror? Fotos cremades, crits, declaracions municipals... Escolti, que els reis no ens han fet res. Bé, vull dir els dos reis de la democràcia. Si parléssim d'abans, ja no sabria dir-li-ho, però Joan Carles i ara Felip no trobo pas que ens hagin perjudicat gens. Crec que els hauríem de reconèixer que han representat la recuperació de moltes llibertats. El final de la dictadura. O no?”

Com hi ha món, que el meu interlocutor té certa raó. “Ens mirem amb poca simpatia els monarques. Probablement, per raons de què ells tenen poca culpa. No diré pas que hagin fet costat als anhels catalans, però tampoc veig que ens vagin en contra. Però, és clar, venim d'on venim. Costa d'oblidar que la solució monàrquica va ser la solució franquista. I, és clar, hi ha els anys d'història borbònica de la d'oblidar. La veritat, no sé què dir-li. A mi m'hauria agradat un referèndum que legitimés el règim. Tot seria més clar. De manera que...”

“De manera que –per uns escrúpols de mal explicar– estem deixant de banda una sortida fàcil, planera, legal, homologable als problemes de sobirania que tenim plantejats. Miri, oi que enyorem les antigues llibertats? Oi que ens queixem dels efectes negatius de la guerra del 1714? Oi que rebutgem de ple el decret de Nova Planta? Doncs miri, la sortida és aquesta: ens quedem amb el rei, li posem la numeració que li correspongui aquí i muntem un estat propi, modern, pràcticament independent. Creem un Regne Unit. S'han acabat tots els dubtes sobre la permanència a la Unió Europea, a l'àrea de l'euro, a les institucions internacionals.”

“Vostè ja ho diu: molt fàcil. Però les altres parts hi estaran d'acord?”

“De moment, estic segur que el nou rei no s'ho miraria amb mala cara. I el món tampoc. Jo crec que beneiria una solució del problema que no afectés els equilibris internacionals.”

“Però no n'hi ha prou. Caldria que la resta d'Espanya, del Regne d'Espanya, s'hi avingués. Vostè creu que seria possible un acord d'aquesta mena? Jo diria que no.”

“De moment, no. Però el no ja el tenim. Estem lluitant per una cosa més difícil: per la independència total. Acceptar la corona comuna simplificaria extraordinàriament el procés. Per tant, jo miraria de fer-me amic del rei. Fixi's en una cosa: quan qui havia de ser rei Joan, l'avi del Felip actual, creia que tenia el futur en contra, el que va defensar i assumir com a irrenunciable va ser el títol de comte de Barcelona. Sap per què? Doncs perquè tots els seus drets derivaven d'aquest títol. El comte de Barcelona té sempre els drets dinàstics sobre la corona espanyola.”

Doncs mira, ens ho podríem pensar. De més verdes en maduren.