LA GALERIA
De Casademont a Vidal
Estic buidant revistes de principi del segle XX per a una comunicació encarregada per a la VII Trobada d'Entitats Locals de Cultura i Patrimoni a la Selva i, tot i la perspectiva del temps, em fan mal als ulls, sovint, algunes expressions que oposen a mort els amos i els treballadors. Tots els extrems són dolents i, segurament, en aquella època hi havia molts dèspotes que no volien sentir a parlar de diàleg i s'aprofitaven de la mà d'obra i obrers que ho volien cremar tot (es va veure després). Al contrari, em satisfà quan ara –excepcions a part, que sempre n'hi ha– descobreixo empresaris preocupats per la vida social, per la cultura i pel patrimoni comú. Va ser un plaer assistir a l'entrega de les beques Jaume Casademont, dedicades a incentivar les experiències educatives al voltant de l'alimentació saludable, la producció d'espectacles de cultura popular, la valoració de la cultura de l'esforç, la difusió de l'activitat física, etc. Podríem parlar, també, de la Butaca Jaume Casademont, que es converteix, cada any, en la conferència d'una figura de renom, que fa pensar. I altres coses. Vaig descobrir Jaume Casademont en una festa de la revista Recull, l'any 1979, quan va guanyar un dels premis amb un treball sobre teoria econòmica. Després, quan va presidir el Consell Social de la UdG, vaig compartir sessions amb ell. I el vaig tenir proper quan exercí la política. També he seguit amb goig el desè aniversari de la Fundació Valvi, una creació de l'empresari Joaquim Vidal, que s'ha traduït en beques per als defensors de la natura, per als qui vetllen pel patrimoni i per als que són sensibles al Tercer Món, i que ha publicat més d'una vintena de llibres d'autors oblidats, i que ha mantingut una sala d'exposicions i un espai –la sala Martí i Pol– on hem seguit conferències i concerts, etc. Casademont i Vidal honoren l'empresariat català. Han crescut a partir d'una iniciativa tirada endavant amb empenta i cervell, han tingut èxit, i han sabut tornar a la societat una part del que n'han obtingut. Un i altre tenen aspectes paral·lels, començant per les seves dones, la Teresa Ruhí i la Maria Rosa Juventech, i els fills, que han estat sempre un puntal al costat. Un i altre van apadrinar l'esport gironí un temps –el Casademont Girona, el Valvi Girona–. Un i altre han passat per la política, però no n'han fet un ofici. Un i altre s'han sentit atrets per escriure articles i llibres. Un i altre han sabut servir el país. Aquest és el tipus d'empresari que necessitem a casa nostra.