Ca montes
Europa
Ara resulta que els socialistes europeus donen suport a Juncker per a presidir la comissió europea. A canvi que els populars donen suport a Schultz. Ens podríem haver estalviat la campanya, francament. Perquè si resulta que des d'aquells cartells tan agressius contra el PP els socialistes són capaços d'arribar a aquest pacte, realment estem bons.
I què dir dels liberals? Diuen que donen suport al dret de decidir de Catalunya però quan els falten diputats per a ser el nombre que els permet ser els tercers, aleshores van i apunten els contraris al dret a decidir espanyolistes. De fet apunten tothom que passava per allí. Fins i tot, en la mateixa jugada, els independentistes flamencs. Que com que són enemics declarats del cap de files dels liberals li fan a darrera hora la jugada de deixar-lo amb el cul a l'aire i anar-se'n amb els conservadors. Amb la qual cosa l'entrada dels unionistes espanyols torna a no servir per a res, excepte per a dividir un grup que generalment era considerat seriós i que ara és la riota.
I encara ve la senyora Le Pen i diu a bombo i plateret que farà un grup, que al final va i no fa. Ep! poca broma: no el fa perquè alguns dels candidats a sumar-s'hi són tan rematadament extremistes que li fan oix a la Marine i tot. Quin xou.
I per acabar-ho de rematar fa hores ens n'assabentem que hi ha un grup d'eurodiputats que han creat una Sicav a Luxemburg per posar-hi, en condicions evidentment molt bones, tots els seus estalvis. I un dels eurodiputats, d'Izquierda Unida, va i plega mentre els altres xiulen a veure si no ens n'adonem.
Realment Europa té un problema. Un problema de debò.