Una guerra perduda

6.057 euros. Aquesta és l'última unitat de mesura de l'intent sistemàtic de destrucció del sistema educatiu català. Estic d'acord amb la consellera Rigau que quan el ministre Wert estableix aquesta quantitat com a pagament de la Generalitat als alumnes que demanin ser educats en castellà a Catalunya el que està fent és incentivar a demanar-ho. I també estic d'acord amb ella a qualificar-ho de “disbarat” i en la necessitat de trobar tots els impediments legals perquè no sigui realitat. Com també ho estic a trobar totes les excuses i totes les solucions possibles perquè no s'hagin de complir els percentatges de castellà que no estableixi el model català d'immersió lingüística. Sí, no hi ha més remei que dedicar esforços i
energies a frenar el que també encertadament la consellera qualifica de “clara ofensiva per trencar el model lingüístic escolar català”.

Però estar tan distrets i ocupats ara amb els 6.057 euros o els percentatges de castellà o dels continguts de les assignatures que s'imposen des de fora i amb tota l'aigua que baixa i baixarà, no ens ha d'impedir veure la crua i dura realitat. Que no és cap altra que la constatació que el model lingüístic i escolar català ja està dinamitat i que no hi ha marxa enrere possible, perquè més enllà de la voluntat política dels que governen, aquesta ofensiva contra el model lingüístic i escolar català està fonamentada en les sagrades escriptures de l'espanyolisme recentalitzador, o sigui, en la Constitució. Alguns ho van voler minimitzar, però la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut català va ser letal. En la disputa política els catalans tenim les de perdre contra Espanya, però sempre s'hi pot fer alguna cosa. Si és el màxim tribunal (i tots els que en beuen) el que legitima l'ofensiva, ja hem begut oli. No hi ha res a fer. Seran cinc, vint o cent alumnes els que exerciran el boicot al model català, pot ser un miler, però ja hem perdut. Podem dissimular i pledejar tant com vulguem, però el pes de la llei ja ens ha caigut a sobre.

Podem quedar-nos vagant per l'espai exterior, ser terreny adobat per al terrorisme internacional i quedar-nos fora de totes les institucions polítiques, però únicament i exclusivament amb una Catalunya independent podrem salvar el model lingüístic i escolar català. I dedicar totes les energies a ensenyar i aprendre, que també convé.