Aforar un exrei?

'Aquesta és la pregunta que s'han fet la majoria dels catalans en llegir o escoltar els mitjans, de manera reiterada, la pressa que hi ha al govern espanyol per aforar l'exrei Joan Carles. Segons el president del govern Rajoy convé fer-ho de manera ràpida. (?!) Per què l'aforament i també per què la pressa? És que el rei abdicat té fetes inconfessables de transgressió de la llei o és que pensa d'ara en endavant procedir fora d'aquesta? Si no, perquè la pressa?

El poble planer s'ha fet ressò del cas: “Un exrei d'Espanya no pot restar desforadat. I ara!”, deia una senyora ben vestida en una parada del mercat del Lleó de Girona. Cinc o sis li donaren suport: “És clar! Si volem ser europeus, hem de procedir com ells. Que el foradin!” La majoria van aplaudir. La venedora de la parada preguntà: “Per on l'aforaden? No deu ser pas dolorós, oi?” Una de llançada, amb cara de tenir estudis, ho va aclarir: “És com un tatuatge i l'exrei ho aguantarà. Amb la vida que ha fet, ha de tenir la pell com un cuiro!” apuntalà. Una altre féu: “Un diari en castellà ha dit que els catalans volíem trobar-li les pessigolles! Si fos al nou rei, encara, però al vell? Déu nos en guardi, de posa-li la mà al damunt i trobar només que fofor, tovor i arrugues”, rematà una d'espavilada que no s'arronsa per res (el seu marit és del PCC). Jo, que tenia encara 8 clientes al davant, m'atreví a intervenir-hi. El cos em demanava acció. Al final de l'esmorzar, havia pres un cafè allargat amb un bon conyac, el que converteix el vulgar carajillo en coñojillo. Estava a punt.

“Senyores! –vaig cridar–. Totes vostès saben el que és un diccionari. El de l'Institut d'Estudis Catalans defineix l'infinitiu del verb així: ‘Aforar: Avaluar mercaderia. Medir la capacitat d'un vaixell. Mesurar el cabdal de fluid d'un conducte. Determinar la capacitat de cabuda d'un local d'espectacles.' Ara bé, el mot aforat, el defineix així: ‘Aforat: Persona que es beneficia d'una jurisdicció judicial privilegiada. Amb el que hem arribat al melic del problema.”

Llamp del cel! Em miraven com un aparegut. “És d'El Punt!”, va dir una. “Escriu cada diumenge des de fa molts anys i per l'exposició de flors fa els articles de Flors i violes.” “Ostres! –vaig dir–. Gràcies al diari sóc algú!”

Si la mare dels ous que és el diccionari de la llengua no està d'acord amb les seves pròpies definicions i proclama accions distintes i contradictòries per a un mateix verb, què no deu fer de contradictori la massa semiculta –no parlem de la inculta– en un cas com aquest, en què la poca serietat d'una monarquia anacrònica i inservible contrasta amb la fins ara sortida endavant cap a Europa que pretenem el catalans. He de dir que molts lectors creuran que m'he inventat la conversa de mercat, amb el tema dels foradats i que tot plegat és una divagació de la meva inquieta imaginació. Doncs no. Sempre ho endreço una mica, però va succeir. Divendres passat, el rei restà a Girona i més d'un li cercava el forat!