La nova escriptura

Els historiadors ens han explicat que algunes civilitzacions antigues, les que han deixat més record o petjada del seu pas per la història, van progressar en part gràcies a l'escriptura, una escriptura que es basava en ideogrames, o sigui en signes que representaven un concepte o un objecte. Els egipcis dibuixaven dues fulles de joncs, o un voltor, una arada, un bou.... símbols que perduren en les parets dels seus temples, en sarcòfags i papirs. Els jeroglífics van quedar enrere. L'escriptura evolucionà i es feu més àgil i fàcil, gràcies als alfabets que ara fem servir. Però la història de l'escriptura ara entra en una nova època que ens retorna als ideogrames de les civilitzacions de milers d'anys enrere. Cada cop ens comuniquem més utilitzant símbols que contenen un missatge o informació condensada. Una P majúscula sobre fons blau ens indica on podem deixar el cotxe. Un rètol groc amb una càmera negra informa que algú ens està gravant. Si dibuixem una creu sota un cercle estem dient “dona”; amb la fletxa a dalt a la dreta és “home”. Molts senyals de trànsit també són d'aquesta mena: perill d'esllavissades, poden travessar animals, hi ha un radar... A la televisió l'home del temps no para d'explicar-nos detalls tècnics però al final el que volem veure, i el que ens queda, és el dibuix del núvol que tapa el sol, o el del sol brillant. En els mapes, veiem un símbol que ens indica una font, o el que marca un lloc amb bones vistes, o unes antigues mines, o un refugi de muntanya... Logotips i marques comercials afegeixen encara més informació a aquesta altra manera que els humans tenim de comunicar-nos. Està prohibit fumar, allà hi ha l'hospital, això és un farmàcia, prohibits els mòbils... quasi tot ho expliquem amb símbols comprensibles per qualsevol persona, de qualsevol llengua, amb una nova escriptura (de fet, no tan nova) que les eines informàtiques han acabat d'universalitzar. No cal escriure que estem contents sinó que n'hi prou enviant la cara que somriu, o la que està enfadada, o bé un cor, o unes mans que aplaudeixen, o un pastís. Les emoticones, de les quals aquests dies, per cert, se'n renovarà i ampliarà la llista que tenim en els mòbils, s'afegeixen a aquesta explosió d'informació sense paraules, al costat del text escrit, i cada cop substituint-lo més. Informació condensada i comprensible , neojeroglífics que estalvien l'esforç d'escriure -_-' però, no tot són coses bones, que limiten la capacitat de construir frases. Res no és absolutament perfecte .