Barraquer

Els noticiaris en van fer esment, però jo, malgrat que han passat uns quants dies, encara hi estic impactada. La Clínica Barraquer va operar una dona de Sevilla, de 42 anys, mare de dues filles, d'una malaltia inguarible, genètica, que es diu retinació pigmentosa, causa de moltes de les cegueses. L'operació consistia en l'implant d'un xip, i la va practicar el doctor Jeroni Nadal, de Mallorca. De moment, la pacient veu només llum i algunes ombres, però de mica en mica podrà anar concentrant la visió i sobretot el seu cervell aprendrà a interpretar els objectes. L'operació és la primera vegada que es realitza a l'Estat espanyol, i, òbviament, havia de ser a la Clínica Barraquer.

Estupefacta, perquè donar vista a un cec és tradicionalment un miracle, m'hi sento també orgullosa. Aquest país, malgrat la mossegada ferotge de la crisi, continua essent capdavanter en diversos àmbits culturals: la medicina n'és un, però també la cuina, l'esport, la investigació, l'economia, la pintura, o, per què no?, la literatura; és clar que aquesta ha de passar el sedàs de la traducció, però tenim noms molt bons i obres excel·lents, tot i que, ai las!, hi hagi barrejats alguns impostors (tots ells amb bona quota de pantalla, no caldria dir-ho).

L'exemple que ens acaba de donar la clínica Barraquer és excel·lent: un petit país, al qual auguren mals averanys des del desconeixement més absolut (“Desprecian cuanto ignoran”, va dir Machado), és, sí senyor, un país altament civilitzat. Es nota en l'esperit solidari que esclata al menor impuls. I es nota quan savis i sàvies fan feines admirables i admirades.

Si no tinguéssim encara a sobre aquesta capa d'autoodi que ens fa malfiar de tot el que produïm, aplaudiríem el doctor Nadal i aplaudiríem la bellesa i la saviesa que generem. Sense complexos. És cert que hi ha corrupció, i mala gent, i tramposos, més o menys com a tot arreu. Però l'excel·lència no és a tot arreu. Aplaudim, doncs.