Correcció

Duran i Lleida ha dit un bon grapat de banalitats, molt adequades per clausurar una escola d'estiu, com per exemple que “ara més que mai la societat ens necessita” o que “la gent ha perdut la memòria' —això últim fent referència al temps que ERC estava en el govern—, però també una contundent afirmació: “El temps del que és políticament correcte s'ha acabat, ja que, si no, no durarem.” Aquest vincle entre la perduració de Duran —i per consegüent d'UDC, i també, si més no encara, de CiU, i qui sap si volia dir fins i tot de Catalunya— i el final de la correcció política promet molt. És un reconeixement que el llenguatge amb què ens expliquen les coses resulta clamorosament ineficaç i que els polítics, tots, necessiten renovar-lo amb urgència. Sí, és urgent posar al dia les institucions, reformar el sistema electoral, aclarir les anades i vingudes entre la política i els negocis, i moltes coses més, però és tant o més urgent, o més aviat un requisit previ, desembolicar la troca retòrica amb què ens estaborneixen. El desprestigi dels representants en exercici és tan gran, i són tantes les ganes de sentir paraules noves, que els qui encara van a votar senten com més va més temptació de fer-ho pels qui parlen d'una altra manera, encara que siguin òbvies ximpleries. És bo que algú comenci a reconèixer que, amb els tapaments recíprocs de vergonyes i amb els pactes de silenci sobre temes conflictius, han deixat molt de camp per córrer a això que ara en diuen populismes —com si fos res de nou, com si Felipe González o Jordi Pujol no haguessin fet populisme— i que si volen recuperar el mínim de credibilitat que cal per presentar-se a unes eleccions, fins i tot en una llista tancada, els convé tornar a anomenar les coses pel seu nom. Si es tracta d'apujar impostos fins a arruïnar-nos, no serà perquè en diguin “implementar polítiques socials de redistribució dels recursos” que ens en sentirem menys. Ens hem fet vells —no pas d'“edat avançada”— escoltant totes aquestes ximpleries, i ja no suportem la buidor enganyosa i els eufemismes a traïció.