Ramadà de Farners

El ministre de l'interior de l'Aràbia Saudita ha amenaçat d'expulsió tots els residents no musulmans que beguin, mengin o fumin en públic durant el ramadà. “S'ha de respectar els sentiments dels creients”, ha declarat a The Huffington Post (el popular Huffpost), “i si no ho fan, les autoritats els anul·laran el contracte de treball i els faran fora del país”. Nou milions de persones, doncs, han quedat avisades. A Catalunya no som tants, però el cas és que set milions de ciutadans no hem llegit res semblant de cap conseller, de cap autoritat educativa, de cap polític municipal. I el cas és que ja tocaria. A Santa Coloma de Farners, per exemple, unes nenes no han pogut participar de les activitats lúdiques amb aigua que havia organitzat el claustre per culpa del fanatisme dels seus pares. Uns pares que torcen i retorcen la lectura de l'Alcorà fins a fer-li dir el que no diu. Uns pares que s'estimen més maltractar les seves filles que no pas fer un exercici de mínima adaptació a la societat que els ha acollit i acceptar que no es pot anar contra els drets de la infància. Uns pares que no dubten a descarregar un gec de bufes sobre éssers indefensos de set o vuit anys si es destapen innocentment, ni que sigui el cap, per no passar tanta calor. I així anem, tan multi-cultis, cedint i cedint terreny, perdent segles de valors guanyats a una intolerància que també vam tenir a Occident. Però si ho denuncies, ui, quina por, eh, inspectors? Val més que callem, eh, consellera? No ens digués algú que som racistes! I el cas és que algun dia haurem d'aclarir les coses. Perquè lluitar contra el salafisme no és anar contra la immigració. Exigir que els idiotes fanàtics compleixin la llei com tothom no és, ni molt menys, ser simpatitzant de Plataforma per Catalunya. Obligar uns pares a permetre que la seva nena es posi un banyador i vagi a capbussar-se a l'aigua, com els seus companys de classe, no és ser xenòfob, sinó tot el contrari. Algú ha de dir a aquests pares sectaris que la seva filla és ciutadana de ple dret a Catalunya i que no permetrem que es quedi discriminada en un racó mentre la seva generació gaudeix d'uns instants de felicitat. Tant costen d'entendre, aquestes raons? Doncs per què els partits demòcrates les han lliurades amb safata de plata als polítics d'extrema dreta?