Josep Oliu

És un personatge important en el món de les finances i exerceix com a tal des de la presidència del Banc de Sabadell. Sap què vol i diu el que pensa, des de l'autoritat que li dóna l'èxit personal en la gestió i la capacitat de lideratge en determinats sectors financers. Amb tot, és un empresari atípic, doncs expressa clarament els seus sentiments, lluny de la prudència que excessivament mostren altres companys d'ofici i de direcció bancària, com per exemple Isidre Fainé, més avesats a nedar i guardar la roba. Oliu ho engega pel broc gros i cal escoltar-lo.

A vegades, però, hi ha afirmacions que superen la capacitat de sorpresa i així la conversa amb Mónica de Oriol, presidenta del Cercle d'Empresaris, en un acte d'aquest grup empresarial, deixa pòsit. És veritat que De Oriol escalfà l'ambient quan afirmà que “CCOO, la UGT i la patronal CEOE són part important de la casta denunciada per Iglesias, quan només defensen interessos particulars i juguen a perpetuar les formes” (cito de memòria). Total, terreny abonat on Josep Oliu podia entrar sense cuirassa: “Ni el PP ni el PSOE defensen les iniciatives privades i fan orelles sordes als interessos empresarials” (cito literalment); i, mentre encara tremolaven els micròfons, reclamà la creació d'un “Podem/Podemos de dretes”, per recollir les queixes i el vot d'una àmplia franja d'electors d'aquesta tendència. Provocació majúscula i notícia de portada.

La realitat és que l'afirmació d'Oliu no fou l'escalfada d'un moment, doncs fa quatre dies, acompanyant una altra Mònica –la Terribas– es reafirmà en la idea del Podem de dretes com a protesta democràtica des de la vessant empresarial.

Dijous, en la presentació d'un llibre, em vaig trobar amb un conegut que fa un parell de mandats era regidor popular al meu poble i vam parlar de política. Ell tingué molt d'interès a fer-me saber que estava lligat al grup promotor de Podem, al poble. De veritat, encara estic esbalaït davant la sorpresa, més quan he conegut altres noms adherits a l'experiment. En la cerimònia de la confusió, Oliu també ha posat el gra de sorra al desconcert generalitzat. Veurem on anirem a parar.