9-N

Al desem­bre es va pro­duir una de les imat­ges més impac­tants de les dar­re­res dècades en aquest país nos­tre. Era el dia 12, i al Palau de la Gene­ra­li­tat es va fer pública de manera solemne la data i la pre­gunta de la con­sulta que ha de posar el futur de Cata­lu­nya en mans dels seus ciu­ta­dans. Parlo d'impacte, perquè –recor­dem-ho– en aque­lla foto­gra­fia, a banda del pre­si­dent Mas i d'Oriol Jun­que­ras, repre­sen­tants de les dues for­ces majo­ritàries al Prin­ci­pat, hi havia des dels demo­cra­ta­cris­ti­ans fins a l'esquerra revo­lu­cionària. Des del con­se­ller d'Inte­rior fins al dipu­tat David Fernàndez, pas­sant per Fran­cesc Homs, Marta Rovira o Joan Her­rera. Però a més, aque­lla imatge –que per fer-se rea­li­tat va neces­si­tar unes grans dosis de gene­ro­si­tat de totes ban­des– repre­sen­tava de manera trans­ver­sal la immensa majo­ria de la soci­e­tat cata­lana. Fins aquí, tot per­fecte. El pro­blema és que, ja des de l'endemà d'aque­lla posada en escena, no ha pas­sat ni una sola set­mana sense que la via­bi­li­tat de la con­sulta hagi estat qüesti­o­nada... des de les matei­xes files sobi­ra­nis­tes. Repre­sen­tants polítics, opi­na­dors, fins i tot algun mem­bre del Con­sell Asses­sor per a la Tran­sició Naci­o­nal... El pla A –el nos­tre ariet democràtic, el més accep­tat per la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal, a més del que genera un con­sens més ampli entre els ciu­ta­dans del Prin­ci­pat–, posat en dubte per­ma­nent­ment, i per tant debi­li­tat, pels matei­xos que l'hau­rien de defen­sar amb deter­mi­nació! Amb això no vull dir que hàgim de ser tan inge­nus per no tenir desen­vo­lu­pat un pla B davant la més que pre­vi­si­ble res­posta espa­nyola. I tant! I, amb la impres­cin­di­ble dis­creció, un C, un D i un E. Ara bé, cal renun­ciar a la nos­tra millor arma abans de començar el com­bat? Es tan difícil man­te­nir-se ferms, amb la boca tan­cada i el cap fred, quan estem a punt de viure el nos­tre moment més deci­siu com a poble? Jo crec que no.