Publicitat a dojo

La publicitat, que diaris i revistes, físics o digitals, i cadenes de televisió agraeixen pel que els representa econòmicament, i en què es manifesta la creativitat, i sovint el sentit de l'humor, dels seus autors, té una altra vessant, més personal i força antipàtica: la de les trucades telefòniques i la que ara mateix ens arriba via correu electrònic. Una vegada vaig comentar, en aquest diari, com em molestaven les trucades inoportunes en què una veu, generalment amb accent llatinoamericà, m'oferia un hipotètic munt d'avantatges si em passava a una determinada companyia telefònica, o aquelles en què em preguntaven per la família, l'estat civil, la salut, etcètera, amb el propòsit de vendre'm, després d'unes sessions terapèutiques gratuïtes, una definitiva solució a vés a saber quants problemes. Algú em va fer veure com n'era d'injust que em queixés d'aitals trucades, perquè les feien persones que tenien dret a guanyar-se la vida fent ofertes. Hi estic d'acord, tothom té dret a un treball més o menys ben remunerat, de la mateixa manera que jo tinc dret a irritar-me si, per exemple, mentre estic dalt d'una escala arreglant un desperfecte del sostre, fent la migdiada o estenent roba al terrat, sona el telèfon vostès ja saben per què. Ho sento, però és així.

Pel que fa a la publicitat en el correu electrònic, penso que és una altra molèstia afegida a aquelles amb què la informàtica ens sorprèn de tant en tant, i que, gràcies a Déu, se solucionen reiniciant el programa. Ara bé, en el cas dels spam, s'han d'anar esborrant d'un en un i tenir molt en compte que alguns poden ser trampes amb virus amagat. Missatges que, per esbrinar-los del tot, et conviden a obrir-ne un altre que resulta ser maliciós i que, com un cavall de Troia cibernètic, però a l'inrevés del llegendari quadrúpede, et cola un troià a l'ordinador.

En el cas de qui això signa, els diré que de l'enorme quantitat d'anuncis que m'arriben a l'ordinador, més de la meitat tenen un origen bastant llunyà. Uns estan escrits en portuguès, molts d'altres en francès i també en àrab, la qual cosa no em permet assabentar-me de res, llevat del que pugui deduir mirant les imatges que els il·lustren. Ignoro el mecanisme que els facilita l'accés al meu correu, el del diari, perquè en tinc un altre, que solc obrir cada tres dies, en el qual, si tan sols hi ha quatre spam, ja n'hi ha massa.