Trista i sola

Recorden aquella melodia de les festes universitàries: “Trista i sola es queda l'escola, trista i sola la facultat, i els llibres els hem empenyorat en el Mont de Pietat”?

Era una cançó anònima, intranscendent, però que anava bé per fer ambient i amb possibilitats de lligar, en aquell temps quan una guitarra obria moltes portes. Passava de generació en generació d'estudiants. No conec si serveix encara. Però m'ha vingut al cap en veure com un equip de mudances s'enduia de l'edifici que durant trenta i tants d'anys ha estat la UNED –universitat a distància– del carrer Sant Josep un seguit de caixes que contenien la documentació i, en definitiva, tot l'equipament d'aquella escola que, com se sap, al setembre obrirà a l'antiga factoria Coma Cros de Salt. Ara, és tard per lamentar-nos perquè Girona perdi una escola universitària. Josep Arnau, que va ser-ne director, ens deia que sempre havia estat menystinguda pels poders públics, perquè la ciutat ja tenia universitat en majúscules i la UNED era la germaneta pobra. El fet és consumat i ningú no ha vessat una llàgrima.

El que preocupa ara és la finalitat que es pot donar a l'edifici que fins ara albergava la universitat. És una vella construcció, amb molta història a les espatlles: va ser ateneu durant la República, escola primària de l'empresa Grober i local d'assaig de l'orfeó Cants de Pàtria que dirigia l'ínclit Josep Baró. A dia d'avui –i remarquem aquest fet–, el local està impecable, amb aules acollidores, espai per a biblioteca, per a l'administració... A punt per ser utilitzat, amb els lògics retocs que tot canvi comporta. Pot tenir mancances d'aparcament i alguna barrera arquitectònica, però, en general, és utilitzable en un obrir i tancar d'ulls.

Es coneixia des de fa tres anys que la UNED se n'anava. En aquest període, no hem sabut veure cap anunci de la nova utilitat d'aquests locals. Hi ha hagut temps per pensar i decidir. Girona ha de fer un pas endavant en ensenyament, en les arts, en la música, en el ballet.... en tantes disciplines que avui es troben amuntegades en llocs poc adequats. Per una porta, havia de sortir la UNED i per l'altra, havien d'entrar nous estadants a donar utilitat a un edifici aprofitable. És urgent la reutilització. En cas contrari, podem vaticinar que aquelles aules seran objecte del mateix saqueig i abandó en què ha quedat sumit el veí cinema Moderno per la incompetència dels successius consistoris. Avui, no en queda ni l'esquelet. Espera el mateix futur l'edifici del carrer Sant Josep? Les bandes de vàndals ja s'estan fregant les mans i poden arrancar fins i tot el cablejat i els marcs de les finestres! Ells no tardaran a assaltar-lo. Però, és cIar, ara venen vacances.