Sánchez a la Blanquerna

Pedro Sánchez ja és el nou secretari general del PSOE, un fet polític transcendent. I Miquel Iceta primer secretari del PSC, un fet polític rellevant. Que no és ben bé el mateix. Les primàries del PSOE han venut canvi però es basen en el vell esquema de sempre: l'eix Bilbao-Madrid-Sevilla. Madina-Sánchez-Pérez Tapias. Això ha estat així fins i tot quan els socialistes treien a Catalunya 25 diputats. La vertebració del PSOE passa per fer partit a Andalusia, poder a Madrid i ideologia al País Basc. I Catalunya? La conllevancia d'Ortega! El PSOE s'ha resistit sempre a incorporar els preceptes del socialisme catalanista al seu ADN. I quan s'hi ha apropat, com en el cas de l'Estatut amb Zapatero, ho ha gestionat tan malament que s'ha cremat. Per això ara Iceta té una pregunta, llarga i recargolada, per a la consulta i Pedro Sánchez una resposta curta i concreta: “de consulta i de pregunta cap ni una”. Sánchez és l'home que l'Andalusia de Susana Díaz ha posat a Madrid. I Iceta és l'home que intentarà salvar els mobles al PSC, que per alguna cosa porta 30 anys a l'executiva del partit. Però l'ocurrent i florentí Iceta haurà de treballar contrarellotge abans que Andalusia i Madrid decretin que toca fer costat al PP, a la corona, i als poders oligàrquics front al “desafiament separatista”. Això sí, culpant a Mas i Junqueras del que pugui passar, com si la voluntat popular dels catalans no tingués res a veure. I la paradoxa de tot plegat és que la meteòrica carrera de Sánchez va començar fa set mesos amb la presentació del seu llibre “La nueva diplomacia económica española” ni més ni menys que a la llibreria Blanquerna de Madrid, seu de la delegació del govern de la Generalitat a la capital de l'Estat. Aquell dia va passar sense pena ni glòria. Ara Sánchez comanda el PSOE i potser li convindria tornar a la Blanquerna i assabentar-se de quina és la realitat de Catalunya per afrontar les més que rellevants, transcendentals, decisions que haurà de prendre aquesta tardor.