No es pot badar

Els esdeveniments polítics a Catalunya corren a tota velocitat. S'avancen fins i tot al que preveuen els tècnics d'estratègia política. Dilluns passat, dues sorpreses. D'una banda, Àngel Ros va ser proclamat president dels socialistes catalans, i d'una altra, la dimissió com a diputat d'Oriol Pujol. Cert que s'intuïa que Àngel Ros era un potencial del partit tot i que la proclamació no deixa de ser una sorpresa perquè Ros ha passat a president quan fa uns mesos era qüestionat per haver-se decantat a favor del dret a decidir. Avui per avui –i heus aquí la sorpresa– esdevé el millor candidat del PSC davant d'unes hipotètiques eleccions catalanes i en el cas que les primàries li ho permetin. Suma més que no pas resta: ben preparat acadèmicament i professional en l'administració i en empreses privades. Pot aportar més vots que la mateixa marca del partit. Fins i tot dels que van a missa per les seves tendències catòliques. Fet que no cau prou bé als proclius al laïcisme del seu partit. Ros té ganes de ser el president de Catalunya en un moment en què el càrrec, per la complexitat de la situació, no té pretendents vàlids. És sabuda la seva preferència, que és revalidar l'alcaldia de Lleida. Té en positiu diferències en relació amb altres candidats. En vol ser. Navarro actuava sense el convenciment que cal quan es vol arribar a una tasca d'aquestes magnituds.

Més ràpida del que s'esperava, ha anat la dimissió d'Oriol Pujol. No ha cregut els seus companys que li demanaven que executés la dimissió més endavant. Volien deixar passar els esdeveniments de la tardor qualificats d'“històrics”. Li demanaven temps per aclarir una situació de provisionalitat dins la direcció del principal partit polític de Catalunya. Malgrat tot, CDC té com a cap de direcció el president de la Generalitat.

Tot va molt ràpidament i el terminis de provisionalitat de CDC són lents fins al consell nacional del 6 de setembre. Artur Mas hauria d'estar més blindat per la figura d'una persona que exercís amb claredat de segon. Que no vol dir d'hereu de la casa gran. Un secretari general elegit per majoria com tenen tots els partits. A partir d'ara els esdeveniments correran a tota velocitat i no valdrà a badar...