Dimarts s'assembla a dimecres

Segon manifest anticonsulta en 48 hores. Aquest, de tall federalista. Dimarts, Libres e iguales. Dimecres, Declaración federal. El poli bo i el poli dolent. Tots dos a favor de la unitat d'Espanya, una cosa totalment lògica i legítima. Tots dos en contra de la consulta. Els de dimarts, amb uniforme. Els de dimecres, vestits de paisà. Libres e iguales demana mà de ferro contra la consulta. Declaración federal demana mà tova. Els de dimecres demanen el que ja hi havia a l'Estatut que es van carregar tots plegats: reconeixement de la diversitat territorial (que no de nació), que hi hagi una cambra territorial real (un Senat premium), aclariment de les competències i un finançament just. Però amb una condició: tot això ho proposen com a pacte entre governs. El que opinin els ciutadans de Catalunya és una mica el de menys. Els de dimarts i els de dimecres tenen en comú que ells, millor que ningú, saben què els convé, als ciutadans de Catalunya. Cap d'ells hi viu, però ho saben perfectament. Per què preguntar-los-hi, no fos cas que els espantés la resposta. Els de dimarts i els de dimecres surten en tromba a defensar la unitat d'Espanya. El 2006, els de dimarts van aplaudir el boicot als productes catalans. I els de dimecres, entre els quals hi ha Baltasar Garzón, van callar en lloc de denunciar-ho. On éreu aleshores? Perseguir dictadures estrangeres, sí; perseguir actes de xenofòbia com aquells, no. Els de dimecres demanen diàleg sense votació. Els de dimarts, ni votació ni diàleg. Els de dimecres, despotisme il·lustrat. Els de dimarts, il·lustrats dèspotes. Em sembla que era Josep Pla que ja ho havia escrit: “El que més s'assembla a un espanyol de dimarts és un espanyol de dimecres.”