Un repte gegantí

L'Ajuntament de Terrassa ha fitxat l'arquitecta, exregidora de Ciutat Vella i mediadora de l'espai públic Itziar González amb la intenció de treure del coma en què es troba l'espai del Vapor Gran. Un no-terrassenc que hi passeja sempre et diu el mateix: “Quin espai més ampli i bonic, aquí s'hi deuen fer moltes coses.” I sempre els has de respondre el mateix: “Doncs no, no s'hi fa gairebé res perquè la gent no hi ve, es queda a la plaça Vella.” La plaça Vella, un espai màgic però alhora nefast perquè tot el que no passa al voltant d'aquest espai ho té molt difícil, a Terrassa. González, doncs, té un gran repte, el d'estirar el centre cap al barri del Segle XX... quan no s'ha pogut ni estirar cap a la Rambla, tot i les millores urbanístiques.

Terrassa va impulsar ara fa una colla d'anys un pla del Centre que en va canviar la fisonomia. Un guany absolut per a la ciutat, però que llavors va costar d'entendre, bàsicament perquè es treia el cotxe privat del rovell de l'ou i això espantava comerciants i veïns. Fins i tot, es va haver de muntar una excursió a ciutats franceses perquè els botiguers, incrèduls, veiessin que en aquestes urbs europees hi havien sortit guanyant. Tot i alguna crítica i alguna campanya política en contra, el pla va reeixir i el centre de la ciutat, caduc i amb un clar inici de deteriorament social, va canviar. I fins a l'arribada de la crisi, els comerciants i restauradors crítics, els recollien a cabassos. Vaja, que hi ha alguna cosa psicològica que ve de lluny en el fre dels terrassencs als canvis.

Però va més enllà. Hi ha raons objectives per veure que el repte és gegantí. Terrassa, com altres, va entregar la ciutat als constructors durant la bombolla immobiliària. Podríem parlar del perquè el promotor no va fer la rotonda de la carretera de Rubí, a la qual cosa estava obligat, i va deixar la font de les Quatre Carreteres al mig del carrer; del perquè hi ha edificis a la carretera de Montcada no alineats com marca el pla general... Però, en tot cas, la bombolla ha passat i els constructors han cobrat les plusvàlues i ara inverteixen al Brasil. I la plaça Nova, que en va generar moltes, oblidada. I un apunt final per als restauradors del centre. Han provat vostès de dinar un diumenge al centre de Terrassa després d'un activitat cultural? Impossible. Tot tancat. Aquests dies d'estiu aprofitin per passejar per la Rambla de Sabadell i podran sopar, tranquil·lament, qualsevol dia, a les deu o les onze de la nit. Provin de fer-ho a la de Terrassa...