Opinió

Balanç intransferible

Les Jornades Catalunya Llibertat i Dignitat queden enrere, el camí fins a arribar a la consulta continua

És la Devesa de les grans ocasions i els plàtans centenaris s'han deixat barba per aixoplugar-nos de les calorades de l'estiu. Venim a cantar, a ballar, a reflexionar, a menjar i a beure però el millor resum d'aquestes Jornades Catalunya Llibertat i Dignitat és que sentirem a parlar amb naturalitat i sense imposicions català, castellà i anglès. Divendres, dia de la inauguració, es produeix la penúltima etzibada del govern espanyol contra la nostra llengua, com si a la seva manera José Ignacio Wert també volgués formar part de la programació. A partir d'aleshores, tres dies carregats d'intensitat amb emocions compartides i balanços intransferibles. Pau Casals es fa sentir des del 1963 i l'aplaudiment que li dedica l'Assemblea de les Nacions Unides després de proclamar-hi la seva catalanitat s'allarga aquí, a la sala de l'Auditori, plena de gent que ha vingut a encoratjar Carme Forcadell, la ciutadana normal que lidera mobilitzacions siderals. Liz Castro, que va néixer als Estats Units però que fa vint anys que viu entre nosaltres, puja a la tarima per proclamar que ja era hora que ens comportéssim com els nord americans, que si volen una cosa tenen els pebrots d'aconseguir-la. Té raó, però amb matisos, perquè, tal com deia Josep Pla, el problema dels nord-americans és que els agrada tan poc estar a casa que continuadament organitzen guerres a fora del seu país per poder viatjar. En una altra sala, el diputat de la CUP David Fernàndez recorda que el concepte de Països Catalans ja el defensaven fa anys entitats tan divergents com ara La Caixa i la CNT. L'escolten incondicionals però també empresaris i banquers que potser han vingut a comprovar que no porta forquetes ni té les orelles punxegudes. Entre el públic s'hi veuen més joves que vells, que segons l'encertada definició del diputat no hem d'anomenar vells, sinó persones que acumulen joventut. I encara en una altra sala, Iñaki Irazabalbeitia, representant d'Aralar, comença la intervenció en un esforçat català i demostra a qui s'ha de demostrar que estimar una llengua és respectar-la, fins i tot parlar-la. Subratlla que al País Basc han tingut conflicte armat però que no han tingut mobilització social, i ens recomana que no els envegem: allà el terror només ha servit perquè en traguessin rendiment electoral els partits espanyolistes. Un regidor de l'Ajuntament que ha portat el seu fill a saltar als inflables aplaudeix les jornades i constata que mai la ciutat havia tingut un parc infantil com aquest. D'aquí a la consulta del 9 de novembre els obstacles que trobarem no seran precisament inflables, però els saltarem amb la mateixa alegria del fill del regidor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.