Rússia vol refer fronteres
La destrucció de l'imperi soviètic, produïda des de dintre i enmig de la percepció d'un gran fracàs històric, va situar Rússia en les dimensions i la importància internacional que tenia abans del tsar Pere el Gran (1672-1725). Els bolxevics van prometre alliberar totes les repúbliques que s'havien anat incorporant a Rússia des dels temps d'Ivan el Terrible (1530-1584) i van qualificar l'imperi dels tsars com “la presó dels pobles”. Lenin es va encarregar de seguida de deixar ben fixades les fronteres tal com el nou règim les havia trobat en fer fora els Romanov. L'acumulació de territoris s'havia produït a un ritme de 40 quilòmetres quadrats cada dia al llarg dels segles. L'obsessió dels russos per les fronteres és constant i gairebé malaltissa. L'última incursió del 1979 travessant les muntanyes de l'Himàlaia i ocupant l'Afganistan responia d'alguna manera a les indicacions que constaven en el testament de Pere el Gran, en què recomanava als seus súbdits que no s'aturessin fins a banyar-se en les càlides aigües del golf Pèrsic. Bé, tot aquest procés s'aturà de sobte amb el trasbals que suposà el desmembrament sobtat de la Unió Soviètica com a conseqüència de l'esfondrament del règim. Mikhaïl Gorbatxov i Borís Ieltsin són menystinguts i odiats per molts russos per haver desmantellat un imperi secular. Rússia havia estat humiliada però no pas esmicolada. Darrere del país que vencé Napoleó i que ha condicionat la política internacional els últims dos segles quedava l'orgull ferit i una voluntat continguda per refer totalment o parcialment les fronteres occidentals i de l'Àsia Central.
VladÍmir Putin fou primer ministre de Ieltsin i l'any 2000 ocupà la presidència de Rússia fins al 2008. Impulsà la figura obedient de Dmitri Medvédev per substituir-lo mentre ell retornava al càrrec de primer ministre. Va canviar la Constitució i en les eleccions del 2012 tornava a ser escollit president de Rússia. Fins avui. Com a agent destacat del KGB va treballar uns quants anys a l'Alemanya de l'Est i dominava els serveis secrets d'un país on l'espionatge ha estat l'eina imprescindible per fer política des dels temps dels bolxevics. Putin coneix les entranyes de Rússia, el seu caràcter i el seu orgull ferit. Les fronteres han estat una de les seves obsessions per poder retornar amb força a l'escena internacional.
Es donava per fet que havíem arribat a la fi de la història i que el món entraria en un període de democratització automàtica pel sol fet que la causa d'Europa i els Estats Units havien vençut en les guerres del segle XX. La guerra freda quedava perduda en els llibres d'història i el món només tindria una sola referència que es desprendria del capitalisme democràtic tenint com a epicentre Washington i Wall Street. Les coses es torçaren el 2001 amb els atemptats de l'11 de setembre i més tard, el 2008, amb la crisi dels mercats que suposava alhora la pèrdua de l'hegemonia del model occidental. Naixeren les noves potències emergents, els BRIC (el Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina), que disputen el monopoli occidental i que van traslladant pel seu propi pes l'eix geopolític de l'Atlàntic al Pacífic.
Putin torna a desplegar una política exterior audaç i nacionalista. El que està passant a Ucraïna és un intent clar de refer velles fronteres. Ja ho va consumar per la força enguany a Crimea i ara ho vol executar en una Ucraïna que és part substancial de la història de Rússia.
La tragèdia de l'avió abatut a la frontera entre Ucraïna i Rússia, amb 298 morts, no té una autoria identificada. Se sap que l'aparell rebé l'impacte d'un míssil terra-aire però tardarem dies a aclarir si els secessionistes prorussos d'Ucraïna n'han estat els autors materials, si ha sigut amb la connivència o cooperació explícita de Moscou o si el govern de Kíev ha tingut res a veure amb la desgràcia. Per deduccions lògiques, tot fa pensar que abatre un avió que vola a deu mil metres no és pot fer sense una assistència militar adequada. Tots els indicis apunten al Kremlin, encara que no s'ha provat res. Si els governs occidentals arriben a la conclusió fefaent que Putin estava al darrere de la voladura de l'avió, se'n trauran conseqüències rellevants. La primera és que Europa té un problema seriós al front oriental, on Putin vol modificar les fronteres perquè Ucraïna no entri dintre l'òrbita de Brussel·les. Penso que fou equivocada la pressa de la UE per voler europeïtzar Ucraïna sense abans arribar a un pacte amb Moscou. La segona és que Obama haurà de respondre a Putin amb quelcom més que unes sancions sense cap incidència real. Haurà de teixir una xarxa de relacions amb tot el món per no perdre la iniciativa. Tornarem a les cimeres de la guerra freda, com les que Brezhnev celebrava amb tots els presidents americans? Potser sí. Però seran d'una altra dimensió. Putin té agafada Europa amb l'aixeta del gas, del petroli i dels recursos naturals. Mentrestant, a Brussel·les es barallen per veure quin país tindrà més pes a les institucions que ara nomenen els càrrecs grans i petits.