No sé si m'explico

Necessitava uns dies de tranquil·litat i poques distraccions per poder-me dedicar plenament a una feina que m'està costant més del que em pensava. Atesa la naturalesa d'aquesta feina –escriure–, l'elecció era fàcil: anar al poble (si us estic parlant massa d'Osor últimament, m'ho dieu i pararé) i instal·lar-m'hi una setmana sencera entre casa de la meva germana i la dels meus pares. Dit i fet, i tots contents.

Tot ho vaig trobar com esperava: tranquil·litat, bona disposició, i si no vaig fer més feina va ser ben bé per la meva tendència innata a distreure'm amb qualsevol cosa. A mig matí una de les inquietuds principals que tenia era saber què hauria fet la meva mare per dinar. A la una en punt, com tota la vida, el menjar era a taula: dilluns, ensaladilla russa i pollastre; dimarts, escudella i carn d'olla (sap que m'agrada tot l'any i encara no feia gaire calor); dimecres, ens vam acabar l'ensaladilla amb llibrets de llom; dijous, patata i mongeta de l'hort i botifarra de Can Pau, i divendres, xamfaina, és clar, amb verdures de l'hort, a més dels sopars amb torrades de pa de Can Peret, truita, crema de carbassó i amanida de casa, etc.

Els dies transcorrien a un ritme ni ràpid ni lent, però perfectament abastable. Hi havia temps per a tot i res no durava ni més ni menys del compte. La rutina d'obrir totes les finestres de bon matí per airejar i refrescar la casa, abaixar persianes al migdia i tornar a obrir cap al tard. Lamentar-nos perquè aquest any les tomates no hauran sortit bé. “No només les del nostre hort, les de tothom. Surten tacades, vés a saber per què. Ja li he dit, al teu pare, que el que hem de fer és arrencar totes les tomateres”, deia la meva mare enfadada, però també amb el punt de resignació de saber que a vegades aquestes coses passen, coses de la natura. Vam comentar que uns forasters van passar per la fleca i es van endur tot el pa i la coca que hi van trobar, amb el consegüent trasbals perquè no quedaria pa per a totes les cases del poble. “Un altre dia truqueu i encarregueu el que vulgueu, perquè així en fem més”, els van dir.

Després vèiem les notícies i, entre altres malestars i desgràcies, vam saber dels últims casos de corrupció, de l'escalada d'enfrontaments entre Israel i Palestina, de l'avió comercial abatut per un míssil a Ucraïna, etc. I no és que tingués la sensació que això passés en un altre món, perquè és tan món com Osor. Això sí, des d'allà em va semblar més difícil d'entendre que mai. No sé si m'explico.