Laboratori

El mot laboratori ens fa pensar en un local disposat per a efectuar investigacions científiques o tècniques, anàlisis químiques, preparats farmacèutics, etc. Però també hi ha els laboratoris d'art, uns espais que funcionen amb el mateix pla de treball científic i que són autèntiques cuines creatives. És el cas de la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt, conduïda per l'emoció i la intel·ligència del seu director, Robert Fàbregas. Aquesta primavera ha sorprès el panorama artístic i de pensament amb la creació d'una no-revista, LAB Bernardes, la qual respon a un projecte editorial pensat i dirigit per Fàbregas amb el suport incondicional de l'historiador i crític d'art Eudald Camps i de l'escultor i dissenyador utòpic Pep Admetlla. Un sol full, de la mida d'un diari (amb possibilitat de doblegar-se per la meitat i esdevenir un A-4), presenta el número 0 d'una no-revista que vol reflexionar sobre la relació entre l'art i la societat i que es vesteix com les revistes objecte dels anys vuitanta.

Un primer lliurament sobre “Art i economia”, amb textos de Renato Bocchi, Pilar Parcerisas, Alexandre Nunes de Oliveira, Rafael Camps, Vicenç Altaió i Anna Carreras. A la portada, el pot d'esprai destapat de Mr. Brainwash, i un editorial que deixa ben clara la ideologia que marcarà aquest número de la revista i els que vindran: “Tots els col·laboradors hi escriuen amb total llibertat, sense cap altra censura que la que es puguin imposar ells mateixos.” Això, avui en dia, és per congratular-se'n i fer-li un monument al senyor Fàbregas.

LAB Bernardes té un doble objectiu: provocar i generar debat. Els textos es publiquen en la seva llengua original, “fer l'esforç d'entendre'ns paga la pena”. Dinamitant fronteres culturals, lingüístiques, ètiques i estètiques s'arriba al dir ple, a la llibertat de l'anònim pensador que rumia sobre temes candents que a tots ens couen. Llegiu LAB Bernardes i traieu els esprais de les butxaques: les parets del món us esperen.