Tírria al català a Màlaga i Barbastre

ns preguntàvem fa uns dies com reaccionarien espanyols, francesos o alemanys si anessin a un supermercat i no hi trobessin cap producte etiquetat amb la seva llengua. Doncs bé, ja ho sabem, almenys pel que fa a Espanya! No pas, però, perquè ara als súpers espanyols hi predomini l'etiquetatge exclusivament en català, sinó per dos escàndols esdevinguts els últims dies, a Màlaga i a Barbastre. A la ciutat andalusa una botiga d'ulleres de sol va esdevenir el blanc de la ira de nombrosos ciutadans després que, per causes que ens són del tot desconegudes –podria ser per simple propaganda, en aquest món en què vivim no es pot descartar res–, col·loquessin a la façana un rètol anunciant les rebaixes en català. “Què hi fa un anunci en català en ple carrer Larios?”, es preguntava Diario Sur mentre la botiga s'afanyava a demanar disculpes, ho atribuïa a un error i el treia de seguida. Però no calia. Qualsevol persona ho podia entendre, encara que no sabés català: “Descomptes fins al 50%. Les rebaixes més refrescants.” Però es veu que la presència d'una llengua estranya els ofenia. I mira que a Màlaga hi deu haver un munt de rètols en anglès, francès o àrab i segur que ningú se n'ha queixat fins ara. De fet, la mateixa botiga defineix el seu producte en anglès: “Solaris. The ultimate sunglasses selection.” I cap problema!

El cas de Barbastre és més greu encara perquè la ciutat aragonesa és ben propera a Catalunya. Els clients d'un supermercat on va aparèixer una safata de botifarres etiquetada només en català es van ben indignar per aquest fet. Com si els fos molt difícil entendre el que deia l'etiqueta: “Botifarra fresca”, naturalment ben diferent de com s'escriu i es diu en castellà.

Tot plegat serveix com a reflex del greu problema que hi ha a les Espanyes respecte a la diversitat i a la pluralitat, el gran desconeixement que tenen de la llengua i la cultura catalanes –culpa del PP i del PSOE, que han manat des del 1982– i la manca de tolerància cap allò que els és estrany.

De fet, potser els convindria llegir una cronologia que corre per la xarxa i que repassa els greuges històrics patits per Catalunya però al revés, és a dir, que qui perd guerres i veu la seva llengua reprimida és Espanya. Psicologia inversa, en diuen. N'hi receptem una mica, als espanyols?

E