Massa fàcil

Del vell De Gaulle conten, i com sempre vés a saber si era veritat, que una vegada li van explicar com ell mateix podia disparar els coets nuclears francesos, fent ús de la famosa maleta. Un dels militars que li ho explicava afirma que el general es va quedar parat i va comentar: “No pot ser que siga tan senzill posar fi a la vida al planeta Terra.” Pitjar un botó era tot el que calia. Massa fàcil per a un soldat com De Gaulle, que sabia dels costos d'una guerra convencional, dels cadàvers amuntegats, de les trinxeres insofribles, de l'esforç inenarrable que calia per a guanyar una guerra a l'antiga. L'anècdota em va venir al cap l'altre dia, arran de l'atac contra l'avió de Malaysia Airlines a Ucraïna. No sabem ben bé segur qui ha estat però tot indica que el míssil el va disparar una fracció dels rebels prorussos. Que tenien d'una forma massa fàcil un poder massa gran.

Un míssil Buk, com el que va impactar contra l'avió i el va tombar, és una arma sofisticada. Reclama radars i làsers, saber contra què apuntes i dirigir la trajectòria calculant quilòmetres d'alçada, una tècnica que no és a l'abast de qualsevol. Segons sembla, però, també hi ha un remei casolà: el míssil pot ser configurat per a cercar qualsevol font de calor en alçada i acaçar-la. Sense saber on dispares, com si diguérem. És això el que va passar? Van disparar a la babalà a veure què tombaven i sense saber que un avió de passatgers sobrevolava la zona? Algú sabia com disparar l'artefacte i les conseqüències que disparar-lo tenia? Tinc la impressió que si ho hagués pogut veure el vell De Gaulle s'hauria exclamat també, preguntant-se com pot ser que en aquest món siga possible fer tant de mal amb tan poc d'esforç.