Efectes secundaris

Què pretenia Mariano Rajoy encarregant al lleó d'Astúries el càlcul de les balances fiscals? A la política i a la vida, la malícia se'ls ha de suposar. I Rajoy en té tanta com vulguis. Afirma Ángel de la Fuente que, darrere els càlculs dels altres, hi ha “agitació política”. Darrere els seus, també o més. Qui els paga? Qui els indueix. La intenció del president espanyol, atribuïda per l'agitador que és aquest cronista, era desautoritzar la protesta crònica catalana sobre el dèficit fiscal. Matar i rematar la divisa que tant els ofèn i els enerva de l'“Espanya ens roba”. Per molt que s'hi han esmerçat, no ho han aconseguit, encara que ahir el cor d'infanteria mediàtica afí al PP donava veu i crèdit a les autoritats de la comunitat de Madrid, “que és qui més contribueix a la solidaritat nacional”. Pobrets. Per molt que s'hi han esmerçat, que dèiem, i en la pitjor de les previsions, el dèficit de Catalunya corresponent a l'exercici de Nostre Senyor de 2011 va ser de 8.455 milions euros. Això tranquil·litza algú? Als catalans, gens. La reducció pressupostària anual que ha hagut d'assumir el govern d'Artur Mas és de 2.000 milions. No ploraria la gent de l'hospital de Bellvitge només amb una petita rectificació a l'espoli. Per acabar de constatar que no n'encerten ni una, ara se'ls han emprenyat també, al senyor Rajoy i el seu govern, valencians i balears. Que fins ara callaven i pagaven resignats o còmplices. No n'encerten ni una. El senyor De la Fuente no hauria de cobrar la minuta.