Cat escaldat, aigua tèbia tem
Foment es fa el suec
El març d'aquest any, el diputat del grup parlamentari del PSC al Congrés Carlos Corcuera presentava davant la comissió de Foment una proposició no de llei per instar el govern espanyol a licitar i executar les obres per fer passar sota terra el traçat ferroviari entre Barcelona i Montcada i Reixac de la línia Barcelona-Portbou.
No és gens estrany que els veïns de Montcada hagin perdut la paciència en aquesta qüestió. L'any 2007 el Ministeri de Foment es va comprometre a fer aquestes obres. El compromís el va adquirir davant l'Ajuntament de Montcada i Reixac. La licitació i execució de les obres havia de produir-se de manera coordinada amb les de l'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-frontera francesa. El TGV ja passa per Montcada, però l'obra per fer passar les vies sota terra ni s'ha posat a licitació.
L'acord signat pel Ministeri de Foment i Adif el 19 de novembre del 2007 per part espanyola és, doncs, paper mullat. Un cop més la pregunta que cal fer-se és la mateixa: què podem esperar d'un Estat que no compleix els compromisos que signa i que, a més a més, no justifica els seus incompliments amb Catalunya?
Com deia el novel·lista Paulo Coelho:
“Esperar fa mal. Oblidar fa mal. Però el pitjor dels sofriments és no saber quina decisió prendre”
Dos presidents, ‘face to face'
La trobada prevista per a la setmana vinent entre Artur Mas i Mariano Rajoy, segons com vagi, servirà per certificar la mort de la tercera via, per bé que en els darrers dies amplis sectors polítics i econòmics catalans collen Mas i Rajoy perquè arribin a un acord.
És evident que un dels temes de discussió, si més no per part catalana, és la celebració de la consulta del 9 de novembre. Se suposa que el president de la Generalitat va a Madrid a demanar a Rajoy que “toleri” la consulta. Només cal que, arribat el moment, el president espanyol no porti al Tribunal Constitucional la llei catalana de consultes que permetrà la celebració del referèndum.
Les expectatives catalanes d'arribar a un pacte sobre aquesta qüestió tendeixen a zero. Fins i tot Josep Antoni Duran i Lleida afirmava que “de la reunió entre Mas i Rajoy no sortirà gran cosa”. Van certificar les seves paraules les declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, que afirmava després del Consell de Ministres que el president del govern espanyol “no té capacitat de negociació” perquè no pot vulnerar el desig de les Corts i el que diu la Constitució. En resum, la retòrica habitual. Dies més tard, el mateix Rajoy va qualificar el debat sobre la consulta d'“absurd”.
Com deia Jorge Bucay:
“El sord sempre creu que els que ballen estan bojos”
