La presó de Matas

L'enorme polseguera que ha alçat la confessió de Jordi Pujol –confessió, per cert, que l'afecta en la mesura en què es responsabilitza personalment dels actes fraudulents de la pròpia família– va eclipsar dilluns la foto del dia. En la imatge, un Jaume Matas abatut i albardat entrava a plena llum del dia al Centre Penitenciari de Segòvia. Matas va ser president de les Illes Balears i un dels dirigents més celebrats del PP. El lector que tingui tres dits de memòria recordarà el punt àlgid de l'eufòria del personatge, justament quan al costat de dos rampants Francisco Camps i Esperanza Aguirre va proclamar, contra el trist Corredor Mediterrani, el lluent Eix de la Prosperitat, que havien de formar les Balears, el País Valencià i Madrid. La prosperitat i el seu eix han acabat amb un ingrés a la presó, una dimissió forçada i una altra amb explicació pendent. De les tres autonomies pròsperes dues han quedat devastades amb el pas del PP i una altra se'n salva perquè a Espanya sempre se salven Madrid i el BOE. Ni que el BOE s'hagi de publicar a Burgos provisionalment. Pujol ha evitat a Matas més escarni, però el lector amb un dit de front farà bé de continuar atent a la pantalla per comptar els dirigents del PP que entraran a la presó aquests dies. I també els que estan imputats en casos de corrupció. I encara, els nous episodis del cas Gürtel, ara en stand-by judicial. No es tracta de justificar res, només de comparar gravetats i l'abast de les tragèdies. De què riuen tant, les hienes?