Pujolisme

Després de la roda de premsa que el president Mas va fer ahir a Madrid encara tinc el dubte de si el govern tirarà endavant la consulta, cas que l'Estat no l'autoritzi. Entenc que tot dirigent té dret a guardar-se algun roc a la faixa. Però després del cas Pujol penso que hi ha un clar interès a liquidar Convergència, i que les possibilitats del partit per superar el mal pas no es basen tant a predicar la transparència, sinó a tirar pel dret. Perdoneu que no purifiqui l'article amb aigua beneïda. Tothom sap que la màfia siciliana va començar com un moviment separatista; tothom sap que sense diners no hi ha poder; tothom sap que l'home és feble. Tothom sap que l'Estat protegeix qui li convé i subvenciona diaris, intel·lectuals i periodistes per canals diversos. I tothom pot veure que l'objectiu de la confessió de Jordi Pujol sobretot és retre acte de vassallatge, no pas reconèixer una herència que alguns familiars del president fins i tot dubten que existeixi. Em temo que Pujol ha volgut salvar els mobles particulars a canvi d'entregar el tòtem del nacionalisme a Madrid i donar una mica d'aire als catalans que viuen de la unitat d'Espanya. Si no hi ha consulta el 9-N, el destí de Pujol es podria convertir en el resum de la desfeta que vindrà. Portaran CiU pel camí del PSC. Si CiU no demostra que tres dècades de victòries electorals tenien un objectiu superior que conservar el poder autonomista, els diaris i la policia utilitzaran la merda acumulada del passat per enfonsar-la i dividir el país. Si CiU no defensa sense ambigüitats els somnis de la gent que, sovint a contracor, els ha votat durant tants anys, és probable que la cloaca pujolista acabi per empastifar-ho tot. La millor opció dels convergents és desobeir l'Estat per obeir els seus electors. Això sí que seria superar el pujolisme: destruir la comèdia abans que la comèdia es torni destructiva. Si Mas no posa les urnes el 9-N, difícilment podrà fer net.