La columna
Obama diu
parli Obama i assumeixo tot allò que diu
Hi ha algú que encara no sàpiga que l'avió malaisi el van abatre els rebels ucraïnesos i que la milícia prorussa és una extensió de l'exèrcit rus? Doncs això tan obvi no ho és tant als mitjans. Ens serveixen les notícies d'una forma suposadament asèptica i objectiva: una part diu això i l'altra diu allò. D'aquesta manera es posen al servei de qui tergiversa en benefici propi, que en la vida pública, sobretot en la política, sol ser tothom. Els mitjans accepten així ser submises corretges de transmissió del cinisme més flagrant. Qui es planta solemnement davant dels micròfons té la certesa que el seu missatge, per barroer que sigui, serà difós.
La incapacitat per dir les coses pel seu nom i la subordinació als interessos dels actors polítics han consagrat una fórmula de presumpta objectivitat molt original. En cas de controvèrsia, l'àrbitre de la informació és Obama. En lloc de dir que el míssil que va destruir l'avió era rus, diuen que Obama apunta a Rússia; en lloc de dir que Israel està perpetrant una massacre a Gaza, diuen que Obama considera que el càstig és excessiu, i, segons quins diaris, destaquen que Obama s'oposa a la independència d'Escòcia. Tot això en portada, com si les opinions d'Obama fossin un dictamen inapel·lable, la mesura àuria de tot allò que passa al món. Si ho diu o ho insinua Obama, els russos són els culpables de la catàstrofe aèria; però, si no ho diu, anirem amb mitges tintes i peus de plom, i donarem la mateixa credibilitat a Putin que als observadors internacionals.
A força de llegir diaris i d'empassar-me informatius, jo ja no tinc cap criteri sobre res, espero que parli Obama i assumeixo tot allò que diu. Sense aquesta guia em sento desorientat. Ara mateix em moro de ganes per saber què diu Obama, ço és, què he de pensar, sobre la consulta, sobre l'afer Pujol, sobre la sanció al futbolista Luis Suárez i sobre la festa major de Gràcia.